El llibre de l’italià Paolo Giordano ha estat probablement la primera incursió literària en la crisi del coronavirus. Escrita en calent, al fil dels esdeveniment, Giordano es posa en la pell del ciutadà de carrer, més que no pas de l’escriptor, i tot i que hi són presents els arguments científics (la seva formació), per a elaborar un breu escrit que es mou al ritme de les inquietuds i reflexions quotidianes.
Partint de la sorpresa i la incertesa (“m’he trobat en un espai buit inesperat) que altera la quotidianitat i suspèn tota activitat, Giordano anota com l’epidèmia s’escapa arreu i arribarà a tots els racons civilitzats del món. I apunta també la certesa que no és un fet aïllat o “un accident fortuït ni un flagell. I no és pas nou: ja ha passat i tornarà a passar”.
Paolo Giordano creu, però, que cal lluitar contra el fatalisme. Tot i que és la nostra estructura de societat i el nostre ritme de vida el que contribueix a la propagació del virus, també tot plegat ens obliga exercicis d’imaginació i de replantejament als quals no hi estàvem avesats fins ara. “Sabem que l’epidèmia canvia si canviem nosaltres. Si deixem d’anar a la feina, si mantenim les distàncies…”
La lectura del llibre ens dona la idea de petit dietari o quaderns de notes, amb idees articulades que analitzen i reflexionen sobre el que està passant. “”El contagi, doncs, és una invitació a pensar”. Aquesta reflexió ens ha de projectar a la societat. No estem sols, qualsevol cosa que fem pot tenir repercussions (el virus es va iniciar a la Xina) i, en definitiva, apunta Giordano, “no formem part només de la comunitat dels éssers humans”.
Qui més qui menys ha patit les conseqüències més directes de la pandèmia. El gran interrogant és el que passarà després, un pensament que tanmateix, com afirma Giordano “és massa complex”.
En el contagi s’ha publicat alhora a prop de 20 països, de moment en format llibre digital. Paolo Giordano destinarà els royalties que generi aquest volum a alguna entitat sanitària del seu país.
