Cap al tard. Tessa Hadley. Edicions de 1984
L’Alexandr, la Christine, en Zachary i la Lydia han estat amics des que es van conèixer fa trenta anys. Tots dos matrimonis han tingut una vida còmoda i harmònica fins que, un vespre d’estiu, la mort inesperada d’en Zach ho trasbalsa tot: han perdut el més fort i generós dels quatre, la peça clau que mantenia el fràgil equilibri de la seva amistat. La Lydia es trasllada a casa de l’Alex i la Christine per mirar de refer-se, però aquesta gran pèrdua, en comptes d’unir-los més, reobre velles ferides i fa ressorgir pors i rancúnies oblidades. El passat projecta la seva ombra sobre tots ells. Cap al tard és una novel·la que mesura la distància entre el que mostrem al món i les veritats incòmodes que amaguem. Amb una prosa elegant i poderosa, Tessa Hadley reflexiona sobre la fragilitat de l’entramat de vincles que generem al llarg de la vida.
Hi havia una vegada a Hollywood. Quentin Tarantino. Columna Edicions
En Rick Dalton, un actor televisiu en hores baixes que ofega les penes en l’alcohol, i en Cliff Booth, el seu doble en escenes d’acció, són els antiherois d’aquesta noveŀla, versió literària de la pel·lícula del mateix títol. Aquesta novel·la representa el Tarantino en la ficció literària. Tots els nous personatges, escenes i subtrames que ens ofereix aquí (amb diàlegs i descripcions marca de la casa), van més enllà de la mateixa pel·lícula. Una obra hilarant, deliciosa i brutal a parts iguals.
Operació Shangó. La travessa del Sàhara. Jaume Torrent. Edicions Cal·lígraf
Aquesta és una novel·la de carretera o, més ben dit, de camins. De les pistes de sorra que travessen el desert del Sàhara i que van d’Algèria a Mali i de Dakar a Marràqueix, i dels camins plens de fang que, travessant la selva, arriben al mar. L’acció transcorre durant els mesos de juliol i agost de l’any 1970, els mesos de més calor al desert i de pluges torrencials a l’Àfrica tropical, quan tres joves es proposen fer un viatge a la panxa d’Àfrica, i el volen sufragar portant roses del desert a Barcelona amb la intenció de fer-hi negoci. Al llarg del viatge van trobant i convivint amb tota mena de personatges: professors, exparacaigudistes belgues, una infermera, un gendarme malià, un maoista com a cap de poblat, fins i tot un autoestopista al mig del desert, al mateix temps que s’endinsen en unes cultures desconegudes i sorprenents.
Els protagonistes fan un viatge iniciàtic a través d’una Àfrica que bull il·lusionada pel triomf de la revolució algeriana i la creació de les noves repúbliques negres independents, quan a Occident els moviments juvenils hippies i del maig del 68 donen esperances d’un futur millor.
A cadascú el que és seu. Leonardo Sciascia. Edicions 62
Quan s’acompleixen els cent anys del naixement de Sciascia Edicions 62 recupera algunes de les seves obres. A A cadascú el que és seu (publicada originàriament el 1966), Leonardo Sciascia ens retrata el poble sicilià amb les subtils imbricacions polítiques de la màfia. Una novel·la negra amarga i irònica plena de la genuïna passió civil i narrativa característica de l’autor que al llarg dels anys ha servit d’inspiració a autors tan diversos com Andrea Camilleri, Vázquez Montalbán o Italo Calvino.
Xanques vermelles. Ted Kooser. Godall Edicions
Una mica de poesia d’altíssima qualitat. “Ted Kooser viu en un poblet de Nebraska. No gaire lluny, en un altre poblet anomenat Dwight, hi té un estudi on passa hores llegint, escrivint i pintant. La decoració de l’espai remet de manera inconfusible al seu univers poètic: joguines antigues, estris vells, fotografies en blanc i negre. En un dels vidres de la façana de l’entrada hi un rètol que diu Poetry Made and Repaired: es fa i es repara poesia. El toc irònic és remarcable, però també la voluntat d’afirmar-se com a poeta artesà. Kooser, que fa servir el vers lliure i dona al lector peces d’aire aparentment diàfan, explica que fa i refà els seus poemes, fins a quaranta vegades, abans de donar-los per definitius. No és un poeta que cerqui el to extàtic, ni gaires jocs intel·lectuals. Tanmateix, quan fa el cim els seus versos són una expressió feliç de la meravella davant la bellesa del món, una melancòlica constatació del pas devastador del temps o el calfred que sentim quan veiem passar l’ombra de la mort, i el sentit o l’ombra de sentit que batega en tot plegat. Poesia de les coses petites i poesia de les grans qüestions”.
El recull. Sergei Dovlatov. LaBreu Edicions
Aquest és un recull de relats dispersos de Sergei Dovlatov. S’hi apleguen nou històries d’èpoques, geografies i temàtiques ben diferents en les que Dovlatov conjuga i confronta dos miratges: el del món soviètic i el d’una Amèrica on en principi tot és possible; retrata els estius d’una colònia russa d’emigrats als Estats Units i l’absurd de la quotidianitat soviètica.
Lluny d’Àfrica. Isak Dinensen. Viena Edicions
De tornada a la hivernal Dinamarca, separada del seu marit i sense diners, Karen Blixen va voler reviure els millors records de la seva enyorada experiència africana amb aquestes memòries en què brilla com la gran seductora que és, fent el retrat d’un temps que s’esvaneix a poc a poc, d’un lloc al qual no podrà tornar, a l’altra punta del món.
