Durant la pandèmia, el fotoperiodista Jordi Borràs va recórrer tot Catalunya recollint les imatges gràfiques d’aquella Catalunya sota la pandèmia, que plasma ara en format llibre amb fotografies “úniques i carregades d’emoció els tres mesos més intensos de les nostres vides”.
L’any sense primavera vol retre homenatge a tots els que van patir d’una manera o altra aquell confinament dramàtic: els malalts i el personal sanitari, però també als que hi van perdre la vida; i als “professionals que mai van deixar de treballar per cuidar-nos”.
Diu Jordi Borràs que “L’any sense primavera va néixer de la simbiosi de la vida, del dolor, del mentrestant i de la necessitat d’explicar el present mirant sempre cap al món de demà”.
Les fotografies de Borràs s’acompanyen dels textos de l’escriptora i actriu Estel Solé, que va ser mare durant el confinament i en els que dona veu “a una sèrie de personatges que reflecteixen qui hem estat tots nosaltres en aquests temps estranys”.
L’any sense primavera vol ser “un record imprescindible del nostre present col·lectiu”.
