La poesia d’Enric Casasses és com un valor-refugi entre tota l’allau de novetats llibresques que ens arriben cada dia. Cal llegir-la en moments de serenitat, cercar una estona de pau, consumir-lo en petites píndoles que ens permetin assaborir cada paraula, cada poema.
El darrer poemari del barceloní Enric Casasses (Barcelona, 1951) porta per títol A la raó, que és com enfila el primer poema del llibre:
Si la raó em paralitza que
no em deixa ni pelar patates
me les fotré amb pell i tot
És aquest un llibre de poemes fins ara inèdit que Casasses tenia guardats de fa uns anys en un calaix, tot i que alguns poemes els havia donat a conèixer en recitals d’aquí i d’allà. Són un total de 66 poemes estructurats en dues parts, “A la raó” i una segona, “A taula”, que compren un seguit de poemes majoritàriament en prosa.
El paisatge és ben present en aquesta tria de poemes, la terra, l’ermita de la Santíssima Trinitat, el mar, la tramuntanada: “El vent no calla. I quan tu, des d’un altre poble, lluny, tanques la mà, aquí la tramuntana manca en sec, o perquè és de nit, o ni que sigui de dia”. I també hi trobem un cert relat de la quotidianitat de l’anar fent, del quadro per la paret “de tres pams d’alt i quatre d’ample / amb una mitja lluna de fusta creixent”, a la mateixa feina:
Amb la feina que tinc
Si deixo els sentiments de banda
no fotré res
més val que esperi el vespre
però no sé què passa
no es fa de nit
A la raó és un poemari divers, tant de forma com de temàtiques, on Enric Casasses reflexiona sobre la raó i l’emoció, on va dels elements més quotidians a les reflexions més profundes. Per llegir i assaborir.
A la raó. Enric Casasses. Edicions 62. Barcelona, 2024. 96 pàgines. 17,90 €
