Mário de Sá-Carneiro és un dels autors més destacats de la història de la literatura portuguesa. Nascut a Lisboa el 1890 va ser un dels màxims exponents del modernisme literari portuguès i va contribuir, juntament amb d’altres autors com Fernando Pessoa, a la modernització de la seva poesia i integrar-la en els corrents de canvi que es generaven a la resta d’Europa.
Faltava, però, un volum que aplegués la totalitat de la seva obra poètica en traducció catalana. La tasca l’ha assumit l’editorial de Gandia Lletra Impresa que ha publicat l’obra poètica completa de Sá-Carneiro acompanyada d’una selecció de la correspondència que va mantenir amb el seu gran amic Fernando Pessoa, en traducció de Vicent Berenguer.
Com molts autors, Sá-Carneiro va tenir una limitada difusió en vida. No va ser fins després del seu suïcidi a París l’any 1916, als 26 anys, que la seva obra és tinguda «en alta consideració», com remarca Berenguer. El modernisme portuguès, defensat pels integrants de l’anomenada Generació d’Orpheu, va voler trencar amb el tradicionalisme imperant i amb el quals els joves no se sentien identificats: «Les tendències estètiques dels autors que s’incorporen al modernisme malden per trencar l’estancament dominant fruit del romanticisme i altres modes que s’han convertir en una cotilla incapaç d’expressar la sensibilitat i la visió del món de la generació jove», opina Vicent Berenguer.
Intensa producció poètica
Amb la mirada posada a París, com a gran capital literària, on Mário de Sá-Carneiro va viure en diferents etapes de la seva vida, i a través de revistes literàries com Orpheu, que va saccejar la vida cultural portuguesa, Sá-Carneiro va edificant la seva personalitat poètica i bohemia, en tos els estils que va conrear, del teatre, a les narracions i, evidentment, la seva poesia. Dispersió vaser el volum poètic que va veure publicat en vida, l’any 1914; mentre que Indicis d’or es publicaria l’any 1937. La traducció de Vicent Berenguer inclou també els primers poemes escrits entre 1909 i 1913; els poemes dispersos dels anys 1913 a 1916; i els darrers poemes entre el 1915 i el 1916.
Sá-Carneiro i Pessoa
Tanmateix, la intensa relació entre Sá-Carneiro i el gran nom de les lletres portugueses Fernando Pessoa, queda palesa al conjunt de cartes que completen aquests volum. Es tracta d’una selecció de cartes que els dos escriptors es van intercanvia. Majoritàriament les missives corresponen a les trameses per Sá-Carneiro a Pessoa, ja que les cartes de Pessoa van desaparèixer del seu domicili i només se’n conserven tres, que també s’inclouen en aquest volum. Aquestes cartes en permeten acostar-nos a la personalitat dels dos escriptors i els seus respectius entorns literaris i socials, així com els comuns.
Aquest volum de l’obra complerta de Mário de Sá-Carneiro ens ha de servir per apropar-nos a un autor fonamental de les lletres mundials, això com també a la literatura portuguesa, tant propera i tant llunyana per als catalans. Així ho va considerar el jurat que va atorgar el premi Liberisliber de Besalú, la fira de les petites editorials, a aquest volum.
