Joan Comorera va ser un dels activistes polítics més destacats de la Catalunya de les primeres dècades del segle XX. Entre els seus mèrit, haver treballat de manera decidida per la conformació del PSUC, unificant posicions socialistes i comunistes sota un mateix paraigua. Republicanista catalanista, va ocupar càrrec a diferents governs de la Generalitat republicana i fou detingut arran dels fets dels Sis d’Octubre de 1934. La seva trajectòria de lluita des de posicions d’esquerra, va quedar en part oblidada pel fet de ser perseguit pel franquisme i l’estalinisme alhora. Lluitador incansable, va ser expulsat del PSUC, quan aquest seguia les directrius del PCE i arrasava amb qualsevol discrepància ideològica. Els posicionaments de Comorera sobre el problema nacional en la lluita d’esquerres per la democràcia, van provocar que els mateixos comunistes el delatessin a la policia franquista l’any 1954 i fos detingut i condemnat a 30 anys de presó.
La fosca Barcelona dels 50
És a partir d’aquest fet, la detenció per la macabra policia franquista i la depuració que va partir per part del seu partit, que l’escriptor Ramon Breu construeix la novel·la Protocol M. A cavall de la novel·la històrica i el relat negre, Breu ens presenta una periodista francesa que investiga la detenció de Comorera i reconstrueix la seva vida clandestina a la Barcelona dels anys 50.
Comorera va entrar a Catalunya la nit de cap d’any de 1951 i s’establí a Barcelona amb la seva dona Rosa Santacana, dedicat a tasques clandestines, principalment la redacció de la revista Treball (que personalment, i amb gran risc per la seva vida, escrivia, compaginava, imprimia o distribuïa) i l’intent de reconstrucció del partit a l’interior de la Catalunya sotmesa pel franquisme.
Evidentment que la periodista Violette Courbière no pot exercir lliurement la seva tasca, tal i com esta acostumada a fer a l’Europa democràtica que sorgí de la Segona Guerra Mundial i a la seva França d’origen. La mateixa policia franquista instal·lada a la macabra Via Laietana intentarà torpedinar i alhora dirigir les seves investigacions i els suposats amics periodistes que li fan de guia en la foscor de la Barcelona sotmesa (la Prensa del Movimiento) esdevenen també, el seu pitjor enemic.
El recorregut que fa la Violette per la Barcelona de l’època és un retrat acurat de les boires i tenebres del moment. La ciutat oberta de l’època republicana s’ha convertit en una ciutat sotmesa al poder polític, militar i religiós, i solament les accions d’herois anònims que lluiten per la llibertat la mantenen ferma en la seva recerca de la veritat sobre l’afer Comorera.
Veritat històrica i ficció literària
Ramon Breu aconsegueix en aquest relat el difícil encaix entre veritat històrica i ficció literària. El llibre, evidentment, és una novel·la de ficció però per les seves pàgines hi circulen un munt de personatges reals (Joan Benet, Artur London o Manuel de Pedrolo, per citar-ne alguns) i uns fets que es combinen hàbilment amb la recreació literària.
Protocol M és una novel·la que es llegeix d’una tirada, amb moments de tensió narrativa i un punt d’ironia i que compleix de manera eficient la doble voluntat d’entretenir i divulgar alhora uns fets i un personatge sovint oblidat de la nostra historia recent. El crit de “Desperta’t Catalunya!” que feia Joan Comorera és avui dia ben vigent.
