A la presentació de Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català, l’exconseller de justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó afirma que “Des de fa segles, l’Estat espanyol ha demostrat ser un sistema expert per reprimir la dissidència política”.
Efectivament, aquest llibre de l’advocat, politòleg i professor universitari Damià del Clot és una anàlisi profunda de la batalla que el poder judicial espanyol ha iniciat contra l’independentisme català arran (i abans) de l’1-O. Si bé “la història política de l’Estat espanyol és una història de violència”, amb constants pronunciaments militars, dictadures autoritàries —i, pel que fa a Catalunya, “repressió, persecució, intolerància, venjances, humiliacions i, també, de violència”—, en aquests moments és l’aparell judicial de l’estat el que s’ha atorgat la tasca de defensa de la unitat d’Espanya.
Del Clot estudia com les arrels de l’estructura judicial espanyoles s’endinsen en el període franquista, una cultura repressiva que “la Transició no és capaç de renunciar”, i com l’aparell judicial dissenyat per la Constitució espanyola n’és una mera continuïtat. Les tasques de defensa de la unitat d’Espanya per damunt de tot, comporten que “el bon fi del procés penal es posa per davant de la protecció dels drets fonamentals”. En aquest sentit, el moviment independentista català és presentat a l’opinió pública, política i mediàtica com “un moviment subversiu, violent i de clares pulsions colpistes”.
L’anàlisi de Damià del Clot porta a una radiografia del sistema judicial en el qual els grans partits polítics (PSOE i PP) hi tenen, tanmateix, un paper fonamental en els nomenaments politicojudicials, amb l’anomenat sistema de quotes, que de fet, exclouen qualsevol pretensió democràtica en els nomenaments i una clara politització de la justícia. Imperen en molts casos la ideologia dels jutges més que no pas els seus fonaments teòrics o el seu tarannà democràtic.
La repressió contra l’independentisme
Del Clot defineix el lawfare com “el resultat de la continuació de la política per mitjans que no són polítics”. I aquí els tribunals i tota la superestructura judicial es posa al servei de la idea (política) de la unitat d’Espanya, identificant algú amb idees contràries (els independentistes) com a enemics, i el dret esdevé un “element punitiu”. El resultat és el que tots coneixem: “creació o modificació de normes”, “selecció de casos”, sol·licitud i imposició de “càstigs contundents”, “vulneració flagrant de drets fonamentals durant el procés judicial”, “construcció de proves judicials d’intel·ligència” i “fabricació d’un relat criminals en mitjans de comunicació que faci tolerable una condemna desproporcionada en l’opinió pública”.
La construcció d’una sentència política
L’anàlisi que l’autor fa del judici del Tribunal Suprem contra l’independentisme és detallat jurídicament i conceptual. Des dels orígens de la causa al jutjat 13 de Barcelona, fins als intents de posar fi al parlamentarisme a Catalunya, impedint el debat polític de certs temes, passant per un judici viciat per la connivència de fiscal i tribunal en la “construcció d’un delicte”, que fan “que la llei esdevingui una eina més per l’assoliment de l’objectiu d’eliminar “l’enemic”. Precisament, un dels capítols més destacats del llibre fa referència a l’execució de la repressió i la “construcció” de la querella, del delicte, de la instrucció, dels jutge especial, de l’acusació i, finalment, del judici i la sentència que, ans que tècnica, té un plantejament purament polític.
El resultat és conegut; penes desproporcionades, rebregades judicials i polítiques del sistema judicial espanyol a Europa, indults qüestionats tot i la seva discrecionalitat política, i la constatació dels dèficits democràtics de l’estat espanyol.
Lawfare està escrit des d’un punt de vista més tècnic que polític, amb una sòlida base teòrica fonamentada en qualificada literatura i una anàlisi jurídic de lleis, sentències i mecanismes legals. Però lluny de ser un llibre acadèmic, és un assaig reflexiu i sòlid sobre el model al qual volen sotmeses les idees independentistes, en un afany gens dissimulat de limitar la participació política.
I és que Damià del Clot reivindica, després de tot, “retornar a la política”.
Lawfare. L’estratègia de repressió conta l’independentisme català. Damià del Clot. Voliana Edicions. Argentona, 2021. 312 pàgines. 18,00 €
