Edicions de 1984 celebra els seus primers 35 anys. Va néixer l’any 1983, amb inspiració orwelliana i s’ha convertit en un dels referents de qualitat del panorama literari català, amb la col·lecció Mirmanda com a emblema que ens ha aportat traduccions al català de Hans Fallada o Claudio Magris, les exitoses novel·les de Sílvia Alcàntara, o l’obra poètica completa de Blai Bonet, entre molts altres llibres.
Què és el primer que veieu quan mireu enrere, en aquests 35 anys d’Edicions de 1984?
Veig la gran il·lusió que m’ha proporcionat i em dóna encara rebre de la impremta el primer exemplar imprès de cada un dels títols que hem publicat i a punt de ser a les llibreries. I ja són 450.
Com i per què neix Edicions de 1984?
Neix d’una passió acumulada de molts anys de lectura des que als setze anys vaig descobrir el català com a llengua escrita sotmès com estava a l’obscurantisme escolar dels anys quaranta i cinquanta. I tot això en confluència amb la meva rebel·lia política que va trobar en la visió i l’ideari d’Orwell, expressat en la seva literatura, un camí de realització i de creació en el terreny editorial.
Com ha canviat el món de l’edició des que 1984 s’hi va incorporar?
Com un mitjó. El món de l’edició, i em refereixo només al català, s’ha desenvolupat amb estirades i arronsades a remolc dels canvis produïts en la població en el domini del coneixement de la llengua, del desenvolupament demogràfic i la seva renovació biològica i cultural, i de la crisi econòmica.
Tot això que és obvi en termes objectius, en el nostre cas s’ha viscut, a més a més, enmig d’una convulsió política permanent tant pels que volen esborrar-nos del mapa com pels que a Catalunya mateix per interessos mesquins de patrimoni polític i crematístic, a dreta i a esquerra, durant dècades, van convertir en terra cremada tot el que no era de la seva finca.
L’aparició de nous segells els darrers anys, de mida petita, creieu que és una atomització del sector o una riquesa?
És d’una extraordinària riquesa ja que fa que la nostra oferta s’eixampli cap a terrenys descuidats fins ara. De fet, és la conseqüència positiva de la crisi econòmica que va deixar fora de combat el monopoli de facto dels dos grans grups editorials que eren l’expressió en el camp de l’edició dels monopolis polítics que ha viscut el país.
Els auguris més catastrofistes anunciaven fa uns anys la desaparició del llibre físic. Sembla que el format del llibre digital no ha acabat amb el paper.
Aquí, d’aquest assumpte, en podrem parlar el dia que la pirateria digital sigui residual. En els països en què hi ha molt més control sobre la pirateria digital i la compra pel canal digital és un hàbit regular és cert que la venda del llibre digital s’ha estancat entre un 20 i un 25 per cent del consum global: paper i digital. Cal dir que la pirateria és l’element que fa que a nivell digital la presència de l’edició en català estigui sota mínims.
Quina ha estat l’evolució d’Edicions de 1984 dels inicis al moment actual?
Té dues etapes clarament diferenciades: en un primer moment i a l’empara de la nostra emulació orwelliana oferíem a partir de la literatura una visió de les societats sotmeses al totalitarisme i també el testimoni dels que l’havien combatut en dues col·leccions: Temps maleïts i Soldats de ploma.
Cap el 1999, nou anys després de la desfeta dels règims estalinistes, veiem que no té massa sentit mantenir l’especificitat d’aquestes col·leccions i encetem un nou cicle amb la col·lecció de narrativa Mirmanda, que l’any vinent arribarà al número 200, oberta tant als autors contemporanis com a les obres més rellevants dels segles xix i xx i amb una oferta el més exhaustiva possible de cada autor, no només un pessic. Més endavant ens endinsem en l’assaig. Creem una col·lecció de butxaca i donem els primers passos en una col·lecció per a joves i adults.
Heu dedicat un espai important a la poesia, amb alguns volums importants d’Obra Completa de diferents autors
Sí, el nostre país gaudeix d’un ventall d’editorials molt valuoses dedicades a la poesia i no tenia cap sentit fer estrictament el mateix, així que vam optar principalment per oferir obres completes o extenses antologies tant de poetes catalans com estrangers que ens mancaven, sense que això ens impedeixi atendre del tot la publicació d’obra inèdita.
1984 ha contribuït també a elevar el nivell i la qualitat de les traduccions d’altres llengües al català.
Quasi el 75% de la nostra edició correspon a obres traduïdes i ens hem esforçat a ser curosos. Hem donat a conèixer nous traductors i n’hem empès d’altres que avui són reconeguts. L’accés a la literatura universal expressada en la nostra llengua ens és indispensable tant per a la creació i el naixement de nous autors com per al coneixement de la pròpia llengua.
Quins són els projectes de futur més immediats? Heu anunciat una nova col·lecció
La nova col·lecció, Rebrot, dedicada exclusivament a la narrativa, donarà una nova oportunitat a obres de valor del catàleg de l’editorial ja exhaurides i sovint reclamades pels lectors.
L’edició, en tapa dura i al mateix preu que la rústica, aplegarà obres de tots els temps d’autors tant nacionals com internacionals. La seva composició gràfica permetrà agrupar els diferents títols segons les preferències del lector i gaudir no només d’una, sinó de diferents col·leccions esplèndides.
Us jubileu. Quin nou rol assumireu a partir d’ara…
És una paraula massa forta. Els editors som de mal jubilar. A partir d’ara amb Laura Baena, editora de la casa des de fa tretze anys, ens repartirem la direcció de l’editorial.
El sector editorial català ha canviat en els darrers anys: concentracions editorials, vendes, nous segells. Quin creieu que són els reptes de futur més immediat?
El repte permanent i inevitable del sector és el d’adaptar-se a les necessitats i exigències canviants dels lectors. Els veritables reptes no els tenim pas en el sector editorial: els tenim en un poder polític minso i extremament condicionat, però que fins i tot així hem d’exprimir-lo amb la màxima imaginació i fermesa. Encara que és un tema secular avui més que mai el nostre futur és mou en el terreny de la llengua. Som només dos milions dos-cents cinquanta mil catalanoparlants enfront d’una població de set milions i mig. En 35 anys hem passat de tenir un 20% de la població lectora que ho fa habitualment en català al 27% . Més aviat depriment. Nosaltres hem arribat a la conclusió que només tenim un repte: lluitar per arribar a morir de mort natural, amb tot el que això implica, que és molt.
