ACN- L’escriptora Imma Monsó (Lleida, 1959) ha estat reconeguda amb el 7è Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb La mestra i la Bèstia (Editorial Anagrama). El jurat del guardó ha reconegut una novel·la on Monsó narra la sortida al món d’una jove mestra en un poble del Pirineu a començaments dels seixanta. Sense ser autobiogràfica, l’escriptora planteja un volum que reuneix tots els seus “dols del passat”, el de la més llunyana mort del seu pare com el de la més recent de la seva mare. El 7è Premi Òmnium a la millor novel·la està dotat amb 20.000 euros directes per la guardonada i 5.000 destinats a la promoció. Maria Climent amb A casa teníem un himne (L’Altra Editorial) i Elisabet Riera amb Una vegada va ser estiu la nit sencera (Editorial Males Herbes), finalistes del premi.
Monsó ha celebrat que el jurat hagi premiat una novel·la que no segueix la “tendència majoritària”. “No segueixo la moda, és un instint natural no fer-ho”, ha dit Monsó, que reivindica la literatura en temps “atapeïts” de tecnologia i simulacions, amb simplificacions enganyoses, postveritat. “La literatura, el pensament i la filosofia són els únics refugis que queden per aixoplugar-nos quan tot sigui una simulació o mentida”, ha conclòs.
Imma Monsó ha explicat que li agrada fer novel·les “honestes” que facin “bategar” als lectors. L’escriptora ha prioritzat l’evolució de la societat i la llengua. En aquest sentit, ha assegurat que no es poden permetre “atacs directes” contra el català com els que ha afirmat que s’han produït al País Valencià i a les Illes Balears de la mà de Vox. “És inadmissible i ho hem de denunciar”, ha sostingut.
De la preselecció de nou obres, publicades entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023, un jurat independent format per Magí Camps, Neus Real, Marta Pessarrodona, Toni Puntí i Marta Segarra n’ha triat la guanyadora de forma unànime.
De la novel·la d’Imma Monsó, el jurat ha valorat “la construcció d’un personatge potent i singular que vesteix una novel·la completa amb una visió personal de la Catalunya de postguerra”.
