Jo Nesbo és un dels autors internacionals de novel·la negra més llegits dels últims anys, tot i que de tant en tant presenta alguna obra allunyada de les històries protagonitzades pel detectiu Harry Hole. El regne (Proa), és una d’aquestes obra que circumstancialment s’allunya dels clixés del gènere que tant ha cultivat l’escriptor. A la seva darrera novel·la el noruec escriu sobre el retrobament i la relació entre dos germans al seu petit poble de muntanya, on emergeixen secrets del passat com ara les morts irresoltes dels seus pares i que generaran, al seu torn i passats els anys, nous conflictes, disputes i més morts.
Sobre aquesta nova obra, Nesbo ha explicat que en aquesta ocasió no ha volgut que el llibre “encaixés en cap tradició” literària particular. I també ha fet notar que, si bé la tragèdia és un dels seus temes recurrents i segueix present a El regne des de l’inici, la novel·la conté una mirada esperançada envers el futur.
Una crònica familiar
El regne narra una història que gira al voltant de la relació entre dos germans en un petit poble en recessió de les muntanyes de Noruega. El petit dels germans, Carl, torna al poble amb la seva dona amb la idea d’obrir una gasolinera. El seu germà gran, Roy, el veu transformat i ple d’ambició. A poc a poc, a mesura que l’emprenedor Carl inicia un pla per rellançar el poble i fer-los rics a tots, emergeixen secrets del passat, com ara les morts irresoltes dels seus pares, que posen en Roy entre l’espasa i la paret.
La novel·la conté elements de la biografia de l’autor, ha admès Jo Nesbo. D’una banda, l’ha inspirat la relació intensa que va mantenir amb el seu germà petit, desaparegut fa uns anys. De l’altra, una disputa entre el seu pare i un veí per una propietat és un episodi que li va fer descobrir una cara desconeguda d’ell, algú “molt racional, molt just”, i així entendre que en qüestions de família un sempre es posa en el bàndol dels de casa.
Lluny de la novel·la negra
Nesbo ha reconegut que El regne s’aparta deliberadament del to i les normes de la novel·la negra que ha centrat bona part de la seva producció literària en la sèrie protagonitzada per Harry Hole (publicats en català per Proa). En la seva darrera novel·la no hi ha, ha dit, aquesta “opció conscient d’assumir els clixés, no hi havia la idea que encaixés en cap tradició” particular.
“Sí que té influències de la novel·la negra i del thriller, de les grans tragèdies familiars nord-americanes, i del tema de l’ambició personal vinculada a la tragèdia”, ha matisat. “Però no és que hagi abandonat el que feia abans, perquè hi tornaré”, diu l’autor.
Sense ser, doncs, un thriller, la novel·la no deixa d’estar tenyida per la tragèdia, “que sempre ha format part” de la seva escriptura. “Aquesta és una història el resultat de la qual sembla condemnat des del principi, però també crec que hi ha un optimisme, perquè la tragèdia ja ha succeït, forma part del passat, i hi ha esperança en el futur”, ha puntualitzat.
Un indret perdut de Noruega
Nesbo ha destacat la importància de l’indret on succeeix la història, un petit poble de les muntanyes a Noruega. “Són fascinants aquests llocs on tothom es coneix, un té la sensació de sentir-se molt segur, però al mateix temps genera un sentiment claustrofòbic”, ha opinat mentre recordava els pobles on de petit passava les vacances amb els seus avis. Un indret així és el que es descriu a la novel·la.
D’altra banda, l’autor també ha reflexionat sobre els personatges en la novel·la, i sobre com amb el temps ha anat assumint que “prenen vida quan comencen a parlar i a caminar”. “Quan vaig escriure l’argument anava per davant dels personatges. Però amb l’experiència, entens que hi ha una certa lògica (pròpia) dels personatges, i això no té res d’estrany”.
El regne. Jo Nesbo. Traducció de Laura Segarra. Edicions Proa. Barcelona, 2021. 632 pàgines. 21,90 €
