A imatge i semblança de l’exitosa (i controvertida) ‘Història mundial de França’ de Patrick Boucheron, el volum Història mundial de Catalunya (Edicions 62), dirigit per Borja de Riquer i amb la col·laboració de prop d’un centenar d’experts, arriba aquest dies a les llibreries. Es tracta d’un llibre de 124 capítols que s’aproxima als principals fets històrics del país ordenats cronològicament des de diverses vessants amb l’objectiu d’oferir una visió polifònica i novedosa. El primer capítol data del 450.000 aC, amb la troballa de les primer homínid català a una cova de l’Aragó, i culmina el 27 d’octubre, amb la que titlla de “singular” declaració d’independència. Enmig, s’hi recullen efemèrides tan diverses com l’últim concert de Raimon, el 0-5 del Barça al Bernabeu l’any 1974 o moments de la Guerra Civil, passant pel Bulli i personalitats com Gaudí, Tarradellas i Cerdà.
Història mundial de Catalunya ofereix una panoràmica diferent a la història dels catalans basada en una concepció “rigorosa, oberta i universal”, segons ha explicat Josep Ramoneda, president del Grup 62. Una selecció de 124 episodis significatius del passat que posen èmfasi en les connexions i les influències dels catalans amb l’exterior, partint de la prehistòria i arribant fins als temps contemporanis, que copen bona part del projecte.
El recorregut, integrat per 124 episodis, abasta des dels primers homínids que van habitar la Cova de l’Aragó, fins a la singular declaració d’independència de l’octubre del 2017, mirant de trobar, per Riquer, un “cert equilibri temàtic i ” d’un país “variat, passadís i cruïlla de mestissatges”. “Oferim una selecció variada de la història viva dels catalans i alhora hem volgut explicar quina era la imatge i la projecció de Catalunya vers el món”, ha reblat.
El volum reflecteix, segons De Riquer, la “complexa” realitat social, econòmica, cultural i política de Catalunya a través de les batalles, ocupacions violentes, migracions i revoltes socials, que es contraposen a moments de prosperitat, vitalitat social, dinamisme econòmic i cultural. La dicotomia i diversitat temàtica busquen oferir una panoràmica vista “amb ulls diferents” de molts segles d’història d’un país, amb capítols de quatre o cinc pàgines que es poden llegir de manera independent.
De Raimon al 0-5 del Barça al Bernabeu, passant pel Bulli
El llibre —que compta amb Joaquim Albareda, Miquel Molist, Isabel Rodà i Josep M. Salrach com a assessors— inclou efemèrides tan diverses com l’últim concert de Raimon (2017); el retorn de Josep Tarradellas i la seva cèlebre frase “Ja soc aquí!” (1977); l’encàrrec a Gaudí de la Sagrada Família (1883); el ‘boom’ de la cuina catalana de la mà d’El Bulli, considerat durant anys el millor restaurant del món (2006); la Barcelona industrial i l’urbanisme racional d’Ildefons Cerdà (1860); els Jocs Olímpics i l’obertura de la ciutat al món (1992); la irrupció del feminisme amb la Jornades Catalanes de la Dona (1976); o l’imposició del castellà a les escoles catalanes (1768), entre molts d’altres.
A costat de fets històrics rellevants, hi ha curiositats com la mort d’Enric Granados, considerat líder del modernisme musical (1916); la història de la novel·lista “emmascarada” Víctor Català (1905); l’aportació a les arts escèniques de La Fura dels Baus (1992); un capítol dedicat al pensador Ramon Llull (1274); el concert de Beatles a Barcelona (1965); la pràctica de divorcis informals (1775); la història del Floquet de Neu (1966); i el 0-5 del Barça al Bernabeu i l’inici de l’era Cruyff (1974).
