El centenari del naixement de Gabriel Ferrater (Reus, 1922- Sant Cugat del Vallès, 1972) ha aportat alguns llibres importants que ens permeten apropar-nos a la figura d’un dels principals intel·lectuals de la cultura catalana.
El filòleg i escriptor Jordi Amat (Barcelona, 1978) proposa una mirada completa a la vida i l’obra (indissociables en tot cas) de Ferrater amb l’assaig Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater, una biografia intel·lectual que analitza com Ferrater va “revolucionar la poesia catalana en termes morals i lírics” de la segona meitat del segle XX. El llibre pren la forma del relat de no-ficció, defugint l’estricta biografia, per a enllaçar els diferents aspectes de la seva obra i les diferents etapes de la vida del poeta reusenc.
Poeta i també traductor, crític, lector…
Més enllà poesia de Gabriel Ferrater, que ja va quedar fixada a l’edició crítica de Les dones i els dies a càrrec de Jordi Cornudella, l’assaig de Jordi Amat ens permet endinsar-nos amb les altres facetes, igualment importants, de Ferrater: poeta, efectivament, però també lingüista i professor universitari, crític literari i d’art, traductor, lector literari… Una personalitat cultural rica i polièdrica. En l’aspecte poètic, Amat considera que Ferrater va canviar “l’evolució de la poesia catalana” així com la seva comprensió.
Qualsevol aproximació a Gabriel Ferreter ha d’incloure necessàriament, alguns dels “mites” sobre el personatge al voltant de l’alcoholisme i el suïcidi. Per a Jordi Amat “el mite del poeta suïcida i les anècdotes de quan bevia era una crosta que em dificultava molt. Dificultava intentar entendre Ferrater des de dins”. Per això el llibre va més enllà del mite del poeta i exposa les angoixes i els dies d’un personatge “complex”, a qui s’atribueix una “intel·ligència privilegiada”.
De família de vençuts a la Guerra Civil, Ferrater va lluitar fer a fer-se un lloc al món cultural barceloní, al costat de fills de “guanyadors” com Gil de Biedma o Carlos Barral. Hi ho fa fer, amb la seva poesia escrita en català. “La nostra cultura està lligada amb la nostra política. Ha de lluitar per sobreviure contra la pressió de la majoria de llengua castellana que domina l’Estat”, diria Ferrater. Alhora reivindicava el “cànon dels poetes”: Carner, Guerau de Liost, Carles Riba i J. V. Foix, que “explicaria repensant-los i sobretot recuperant feina inacabada o inèdita”, com remarca Jordi Amat. Entre els prosistes, Gabriel Ferrater destacava a Joaquim Ruyra, Josep Pla i Víctor Català.
L’angoixa de no poder endreçar la vida
La precarietat econòmica i les feines puntuals i poc duradores van marcar la seva trajectòria i va multiplicar les tasques, per necessitat però també per interès. Així com marcaria la seva vida la relació amb les dones (Amat ha afirmat que la biografia mostra la història d’un home que va ser feliç quan va aconseguir vèncer la por tenint una dona jove al costat que l’estimés), 0 amb el seu germà Joan.
Finalment, la por va vèncer Gabriel Ferrater, que va viure sempre amb el “fantasma” del suïcidi (el seu pare també es va suïcidar) i l’angoixa de no poder endreçar la vida. Gabriel Ferrater es va suïcidar el 27 d’abril de 1972.
Vèncer la por és un assaig biogràfic i literari de primer nivell, escrit des de la passió del lector i coneixença de l’investigador, que és ja una peça clau per endinsar-se en la vida i obra de Gabriel Ferrater, més enllà del mite.
Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater. Jordi Amat. Edicions 62. Barcelona, 2022. 384 pàgines. 18,90 €
