Deia Donald Trump l’any 2016, quan es postulava com a candidat a la presidència dels Estats Units que “el veritable poder és la por”. La reflexió sobre la naturalesa del poder sura per les pàgines de Fungus, el darrer i brillant nou llibre d’Albert Sánchez Piñol, a través de Ric-Ric, un anarquista que ha de fugir de Barcelona a causa de la seva ideologia anarquista i es planta en unes fosques valls del Pirineu. Estem a finals del segle XIX, en un moment que les ideologies transformadores es movien, encara, en el terreny del debat i la reflexió. Els tot poderosos estats-nació es preveien indestructibles, per bé que alguns s’esmicolarien paulatinament un cop les seves colònies prengueren el camí de la llibertat.
De fungus i vincaud
Ric-Ric és anarquista i el Pirineu una terra inhòspita per a un home com ell. Amb les seves pròpies regles, els seus costums i la seva manera de fer, Ric-Ric no és benvingut en aquells territoris. Però el fet causal que uns estranys bolets prenguessin vida un cop ell els toca, canvia la fesomia d’aquelles contrades. Els bolets l’obeeixen acríticament i, aprofitant el seu poder sobrehumà, Ric-Ric veu una escletxa per a implementar la seva teoria àcrata. Evidentment s’haurà d’enfrontar a tothom i a tots els poder locals establerts, del petit alcalde que se sent satisfet de manar un poble on finalment no hi viurà cap persona, fins a la colla de contrabandistes que dicten la seva llei a les valls.
Però Ric-Ric es vol enfrontar a tot i tothom i anirà implementant el seu propi país poblat de bolets que, un cop prenen vida, bé que podrien ser els follets fantàstics de les llegendes. La seva passió pel vincaud, un licor que altera la percepció, que “transtorna”, i el seu exercici del poder sobre els fungus i contra tothom que se li posi al davant, inclosa la seva estimada Mailís, contribueixen a una espiral d’esdeveniments delirants que se succeeixen a un ritme trepidant.
Canvia el món, però no com ell s’esperava
Evidentment, Ric-Ric no aconsegueix implementar la seva república anarquista, lliure de poder i servituds, però si que provoca una escletxa en la uniformitat de les ideologies i el seu territori lliure és un primer intent de secessió en els totpoderosos estats nació (Espanya i França, que l’envolten), que no l’entenen i el veuen, en la seva petitesa, com un desafiament al seu poder. Reaccionen amb la forà de les armes: el poder espanyol amb menyspreu, i el francès utilitzant amb contundència tota la seva capacitat militar, sense massa reflexió.
Què és el poder? és una pregunta que sura per les pàgines del llibre. El poder absolut corromp absolutament, com bé veiem en el cas de Ric-Ric; l’alcalde acaba tenint un poble sense habitants, però on ell mana i se sent satisfet; Espanya i França tenen els seus exèrcits i l’empara de la seva pròpia llei; i els fungus primer obeeixen fins a palesar que potser, ells tenen el poder veritable, però no per la seva capacitat destructiva ni la seva força, sinó que els fungus, tots junts, demostren que són una societat veritablement democràtica. Són la gent, els que no són ningú, ni ningú els té en compte, ni valora els seus sentiments. Però, com sabem, els que no som ningú som majoria. Potser aquí rau el veritable poder.
Amb Fungus, Sánchez Piñol crea una bonica faula, delirant, divertida, intensa, reflexiva també. Un llibre únic per la seva trama i la seva literatura, que s’acompanya d’unes belles i impressionats il·lustracions de l’artista Quim Hereu.
