Els lectors de novel·la negra estan sempre amatents a la recerca de nous territoris i ampliar les fronteres territorials dels gènere. L’esclat abassegador de la dita novel·la negra nòrdica, més policíaca que purament negra, probablement hagi fet de tap d’altres propostes que són ben interessants. Per exemple les generades a Catalunya o alguns països “poc habituals” per als lectors. En aquest sentit la col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès Editors, que dirigeix Sebastià Bennasar ens ha portat obres clàssiques de Manuel de Pedrolo i d’altres de més actuals de Francesc Puigpelat o Núria Queraltó.
Ara, de la ploma del mateix Bennasar que n’ha fet la traducció, se’ns presenta una gran novel·la que conté totes les essències del gènere negre i que ens arriba de la tant propera i alhora tant llunyana literatura portuguesa. Estrella polar es deu a la ploma de Francisco Moita Flores, antic inspector de policia abans de destacat guionista televisiu i escriptor.
Estrella polar és el barri lisboeta protagonista d’aquest relat. És un lloc marginal, vell, “fet de misèria i abandonaments, de cases orfes i esparracades”. Els seus habitants són gent senzilla, vençuts per la vida, danys col·laterals de la crisi perpètua, que viuen rodejats de misèria, talment que “Sembla com si Déu ens hagués abandonat”.
Una Robin Hood moderna
Abocats al delicte com a acte de supervivència, la colla que lidera la Diana viu del tràfic, el robatori i qualsevol altre tipus d’oportunitat que es presenti. Són hàbils en la seva professió, perquè tot plegat és la seva professió, ja que no en poden tenir cap altra. Tanmateix la Diana, intel·ligent i decidida, és també la màxima autoritat del barri i treballa per a la seva gent. És la única que pensa en aquells habitants sense perspectives de futur, més enllà de la supervivència diària. Al barri, cada casa és un drama: atur, violència domèstica, abandonament de la societat… El bar d’en Fanfàrries és la plaça del poble, on tothom es troba, on tothom comparteix les seves misèries, les col·lectives i les personals.
La Diana també ha de passar comptes amb el seu passat, amb els que va van abocar a aquesta vida, els que van destruir la seva família. Tenen noms i cognoms concrets i ells rebran la seva revenja, però serà també un passar comptes col·lectiu a tota la societat opulenta, rica, on només mana l’acumulació que només es pot produir enfonsant a la misèria als demés.
Relat de perdedors
Estrella polar és una novel·la de lladres i serenos, amb un fort component de denúncia social: “Tots els crims que cometen neixen d’aquest brou de revolta”, reconeix la mateixa policia. Sobre la Diana, presentada com una “Robin Hood moderna”, recau el relat de la història, però les veus són plurals: dels seus companys de banda; de la resta d’habitants del barri; d’en Fanfàrries, davant de la barra de bar del qual es mostren totes les històries sòrdides de la quotidiana lluita per la subsistència; de la mateixa policia…
Escrita de manera directa, amb cruesa i amb evident empatia cap als perdedors, el relat es presentada de manera literàriament impecable i socialment atractiu, amb una bella traducció de Bennasar. Estrella polar és la narració d’una venjança “contra tots ells per les seves orfeneses reals i aparents, venjança contra el patiment, venjança contra la injustícia, venjança contra l’absència d’esperança”. Però a la fi, tots són perdedors, i cada dia, deixen alguna cosa pel camí en aquesta gran i imprescindible epopeia de perdedors.
