Qui era Anna Dodas?
Anna Dodas era una jove i prometedora poeta i narradora osonenca. Tenia un gran talent literari i una imaginació i sensibilitat que van irrompre prematurament. Va llegir Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal o Sylvia Plath, per citr algunes escriptores de les quals es nodrí literàriament.
La seva poesia va tenir un fort impacte a la literatura catalana al seu moment.
Sobretot va ser gràcies a Maria Mercè Marçal, que la reivindicà després d’obtenir el premi Amadeu Oller per Paisatge amb hivern, l’any 1986. La poeta d’Ivars d’Urgell, aleshores membre del jurat, va confessar a Dodas que li hauria agradat haver signat alguns dels seus poemes.
Tot i que la coneixem sobretot per la seva poesia, Anna Dodas volia ser narradora d’entrada?
Sembla ser que que aspirava a ser narradora. Va fer la tesi de llicenciatura sobre Mites de Sarsanedas. I com a prosista havia publicat algunes narracions en revistes osoneneques. Tanmateix, en els materials i papers inèdits, hi ha alguns poemes que escrivia de ben petita. Així doncs, crec que el que sentia Anna Dodas era una necessitat evident d’escriure. I, a vegades, abocava aquest crit interior en forma de vers. D’altres, en prosa.
La música també va ser important per a ella. I també es reflecteix en la seva obra.
Recordem que Anna Dodas va fer estudis de guitarra a l’Escola de Música de Vic, que més tard amplia i continua al Conservatori Superior de Música de Barcelona.
Molts dels seus pomes tenen una musicalitat interna que fa pensar en algunes cançons. Similarment, a les narracions també trobem un ritme i una cadència en els mots que ens transporten als espais naturals i sensorials amb què l’autora es fusiona. Sens dubte, música i escriptura van de la mà en tota la seva obra.
Com heu encarat l’edició de la narrativa d’Anna Dodas a Capvespres de foc i de grana?
L’edició de l’obra narrativa que nosaltres anomenen “de maduresa” d’Anna Dodas era una assignatura pendent. Després de la mort prematura que truncà una carrera literària que es preveia reeixïda, no ens podíem acontentar amb la lectura només de l’obra poètica. Els textos en prosa formen part del llegat literari que ens deixà, i era necessari donar-los a conèixer i posar-los en valor. Sobretot perquè crec que la seva veu narrada obre una nova finestra al coneixement de la seva mirada i talent creatiu. Aquest mateix estil, lliure i de mètode més aviat caòtic, floreix tant a l’obra poètica coma a la narrativa.
Com definiríeu l’escriptura d’Anna Dodas? Al llibre dieu que és “colpidora i d’una bellesa punyent”.
És una escriptura que colpeix, que no deixa indiferent al lector. Conté imatges potents i de gran bellesa però que alhora estremeixen i produeixen un calfred. Dodas tenia una veu prefigurada i el seu llenguatge, amb ressonàncies verdaguerianes i un domini del lèxic rural de la Plana de Vic i les Guilleries, és d’una gran riquesa sensorial.
Com són els relats inclosos a Capvespres de foc i de grana?
Capvespres de foc i de grana acull deu relats ben diferents, però que transmeten una visió escèptica i fins i tot negativa de la vida. Les imatges del foc, el pare, la natura, la boira… que ja trobàvem en la poesia, produeixen una sensació de contínuum en la seva obra. També hi trobem la veu rebel que vam conèixer a El volcà i que, fúria i foc, i sense vacil·lacions, aquí també es revolta contra certs estereotips i convencionalismes.
