Vivim en una època en què les emocions tenen un paper rellevant. Aquest és un fet relativament inèdit. Sosté el psiquiatre Ramon Riera que al llarg de la història els humans van dedicar els seus esforços a la supervivència i que aquest fet va comportar viure desconnectats de les emocions. No va ser fins a partir de la revolució industrial que els nous valors promouen la llibertat i el benestar emocional.
Però les nostres emocions, la manera que tenim d’emocionar-nos és heretada. “Les nostres emocions depenen dels nostres pares i de la societat on vivim”. Com s’encara la mort o el fet de la guerra ha evolucionat al llarg dels segles. En un temps en que l’esperança de vida era limitada o la mortalitat infantil elevada, la mort era un fet quotidià. Mentre que avui dia que un home expressi por davant una conflicte bèl·lic és no només habitual sinó també la reacció més normal que esperem. Un fet fins fa no gaire inimaginable.
Ramon Riera construeix un assaig divulgatiu al voltant de les emocions, de com s’expressen i com aquest expressivitat ha evolucionat en la història. Ho fa recorrent a exemples i connexions literàries, com són Cervantes, Dalí, o Joan Sales (a partir de la seva novel·la Incerta glòria ens parla dels sentiments que genera la guerra, de l’absurd, la nostàlgia i l’angoixa), que ens marquen com ha estat l’evolució d’aquesta herència emocional. I de l’anàlisi de la història desprèn Riera que “mai com ara havia estat tan ben vist expressar la vulnerabilitat”.
Tanmateix cal tenir en compte el retrocés cap als “vells valors tradicionals”, un cert “derrotisme generalitzat”, que contraposa als “nous valors emancipadors” que són “l’eina adequada per corregir els aspectes adversos de la modernitat a través de l’escrupolós respecte de la llibertat”. L’empatia ens fa més forts i més lliures.
L’herència emocional és un llibre per a llegir amb atenció i copsar els raonaments suggestius que proposa, en un anàlisi precís de la nostra societat. Molt adequat en els temps que vivim.
