L’editorial Llibres del Segle ha iniciat el camí de recuperar la poesia de Boris Vian, que fins ara havia passat desapercebuda a casa nostra. Si bé són moltes les edicions de la seva obra narrativa, l’obra poètica de Vian és pràcticament inèdita en català. A l’edició del poemari No la voldria dinyar (2020) segueix ara aquests Poemes inèdits, ambdós amb acurada traducció i notes de Lluís Anton Baulenas.
Aquest nou volum aplega una sèrie de poemes (en edició bilingüe) no destinats inicialment per l’autor a formar part de cap recull. Van publicar-se, esparsos, a diverses publicacions i l’amic de Vian, Noël Arnaud, els va recollir i els va incloure al volum Cantilènes en gelée . Són poemes curiosos, heterogenis, on no manquen els temes preferits de Vian, l’amor, la provocació social i el pas del temps. Hi trobem un Boris Vian juganer amb l’ortografia, “per pures ganes de jugar” en l’aspecte gràfic i amb la presència d’elements patafísics i surreals, com destaca Baulenas al seu escrit introductori.
El fet que siguin poemes esparsos, sense cap lligam entre ells permet copsar les obsessions de Boris Vian, i hi trobem, per exemple alguns poemes de caire sentimental i nostàlgic que evoquen espais concrets de París, o d’altres dedicats al seu amic Raymond Quenau, al costat d’altres poemes dedicats a la “prevenció sobre la mateixa poesia”. En aquest sentit destaca “Conseils à un ami”, en què dispara “contra els editors prepotents que voldran prostituir l’obra original”, remarca Baulenas.
Carrer Watt
Quan jo hi vaig ser
Per primera vegada
Era un mes de febrer
Però no gens refredava
Pòtols s’endormiscaven
Sobre les reixes fumants
I els molins giraven
En la nit murmurant
En Raymond m’hi portà
Ei, nano, em va cridar
Has de veure-ho, comprovat
Res com el carrer Watt.
Poemes inèdits. Boris Vian. Traducció de Lluís-Anton Baulenas Llibres del Segle. Girona, 2022. 94 pàgines. 18,00 €
