Actes impurs / Amado mio, de Pier Paolo Passolini (Lleonard Muntaner Editor, 240 pàgines, 20,00 €). Narrativa. Amb traducció de Joan Navarro i pròleg de Jaume C. Pons Alorda, aquest volum inclou dues novel·les breus, vibrants i poètiques, dos textos marcats per una desesperada vitalitat sobre el desig, la culpa i el pecat en un entorn edènic marcat per l’amenaça latent dels focs de la Segona Guerra Mundial. En aquestes pàgines, que contenen multitud de connexions amb les obres passolinianes posteriors, el lector s’apropa als inicis creadors, a la profunda humanitat descarnada i al gran turment existencial d’un dels majors artistes del segle XX. Actes impurs i Amado mio són dues magnífiques portes d’entrada a l’obra de Pier Paolo Pasolini i, al mateix temps, són dos llibres perfectes per aprofundir en la seva obra a través de viaranys menys transitats.
Escriure, de Margarite Duras (LaBreu Edicions, 100 pàgines, 15,00 €). Narrativa. Escriure, traduït per Blanca Vidal, és el recull de cinc textos que podem considerar un llibre-testament de Duras. L’autora hi ofereix confidències relacionades amb la seva vida, les imatges i les històries que l’han perseguida, la creació literària. També hi planteja una àmplia reflexió sobre l’escriptura i sobre l’essència del llenguatge. Els textos d’Escriure llisquen, entre pauses, per la casa de Neauphle, completament envaïda per l’acte de l’escriptura, on troba l’entorn idoni per aprofundir en la reflexió contínua que la sedueix i l’habita. El títol anuncia el llibre que, en un infinitiu il·limitat, s’obre a la profunditat de les edats de la paraula durassiana per lluitar contra les pors, els mites, els dolors i la solitud que l’enderien.
No cal repetir aquest instant (Obra reunida II, 1982-1997), d’Anton i Clapés (Llibres del Segle, 306 pàgines, 19,00 €). Poesia. El crític Sam Abrams escriu al pròleg d’aquest volum: “Antoni Clapés és indubtablement una de les figures més destacades de l’actual panorama de la lírica catalana. La seva veu és d’una originalitat, precisió, humanitat, sensibilitat, serenor, profunditat, rigor i bellesa francament fora del comú. (…) No cal repetir aquest instant ressegueix fil per randa la trajectòria cap a la consolidació d’una de les veus més úniques i distintives del panorama de la lírica catalana contemporània i actual. (…) Aquest llibre està destinat a convertir-se en un autèntic clàssic i superar els esculls del temps i perdurar”.
L’última artista soviètica, de Victoria Lomasko (Godall Edicions, 279 pàgines, 26,00 €). Narrativa. Després d’Altres Rússies, Godall Edicions torna a presentar un nou llibre de l’artista i activista russa Victoria Lomasko, on ens retrata uns llocs i unes persones que viuen i lluiten en països i regions que han sofert grans canvis polítics, i alhora és la crònica d’una artista que reflexiona sobre l’art, a la llum d’una realitat cada cop més difícil, i de la seva voluntat d’evolucionar cap a un estil més subjectiu. I és encara també el testimoni involuntari de com la intolerància d’un règim pot truncar els desigs d’aquesta artista i convertir-la, malgrat ella, en un símbol de lluita contra aquesta mateixa intolerància. Lomasko es defineix com una «ostatge d’unes martingales polítiques que li són alienes».
Aquelles donetes, de Louisa May Alcott (Viena Edicions, 464 pàgines, 21,00 €). Narrativa juvenil. Després de publicar Donetes, un dels grans clàssics de la literatura juvenil, fa uns mesos Viena Edicions presenta la continuació de les aventures de les germanes March. En aquest segon volum les veurem enamorar-se, lluitar per complir els seus somnis, obrir-se camí professionalment, patir per la malaltia d’una de les persones que més s’estimen… Sigui com sigui, l’amor hi serà molt més present.
Inclinacions, d’Adriana Cavarero (Fragmenta Editorial, 268 pàgines, 19,50 €). Assaig. Adriana Cavarero està considerada una de les filòsofes més rellevants del pensament feminista actual. En aquest assaig, la catedràtica de filosofia política a la Universitat de Verona elabora una crítica intel·ligent a l’exaltació de la rectitud, tot defensant la inclinació com una manera més encertada d’enfocar les grans preguntes. Al llarg d’una sèrie de dotze capítols i una coda en què passa revista no només a diversos filòsofs sinó també a representacions artístiques i literàries diverses, la filòsofa italiana qüestiona que la rectitud sigui la postura pròpia de l’ésser humà i defensa que aquesta mateixa postura n’ha tapat una altra que ens és molt més pròpia, la de la inclinació, que tradicionalment l’art i la filosofia han reservat exclusivament a la dona.
Himnes Òrfics, de Pere Suau (Edicions Cal·lígraf, 174 pàgines, 20,00 €). Poesia. Els vuitanta-set cants que conformen els Himnes Òrfics escrits per Pere Suau han estat tradicionalment atribuïts a Orfeu, personatge de la mitologia grega clàssica que amb els seus extraordinaris dots musicals i el seu cant seduïa el cos i l’ànima de qui l’escoltava. Els Himnes posen davant del lector tota l’exuberància i esplendor d’un món no domesticat, engalanat amb un paganisme no regulat, el bell rastre d’èpoques anteriors on encara no s’havia establert la regulació religiosa per mitjà de l’escriptura. Expressen, tanmateix, l’exuberància, la bellesa i la meravella d’un món no contaminat encara per la mirada racional i suposadament superior de «l’home modern». Aquest món no desxifrat racionalment és un món màgic, fastuós, ubèrrim; és a dir, la pura celebració de la joia dels sentits.
L’artefacte, de Josep Ortiz (Edicions de 1984, 512 pàgines, 21,90 €). Narrativa. Durant la Segona Guerra Mundial, el físic hongarès András Éber va participar en la construcció de les primeres bombes atòmiques. Vint-i-sis anys més tard, decideix escriure les seves memòries. Aquest viatge al passat el portarà a fer un descobriment desconcertant que capgirarà la visió que tenia de la seva pròpia vida: la seva estimada Ari no va morir durant la guerra tal com ell sempre havia cregut, sinó que encara és viva. L’artefacte és el recorregut de l’insospitat periple vital que l’ha conduït fins a ella.
