Sovint des de Catalunya estant, s’ha lamentat la falta d’implicació dels progressisme espanyol en el tema del Procés i els referèndum d’autodeterminació. Les veus han estat poques, tot i que qualificades en molts casos, i fins i tot alguns destacats abanderats del món de la cultura espanyols han mantingut un discurs essencialista en el seu nacionalisme espanyol.
El catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autónoma de Madrid, ha estat una de les veus que s’ha manifestat de manera clara sobre el fet català i ja al seu llibre L’imperi de la llengua comuna, editat l’any 2014, denunciava el discurs de l’imperialisme lingüístic espanyol.
El professor Moreno Cabrera ens torna a oferir el seu anàlisi de la realitat catalana a Determinació nacional, publicat per Voliana Edicions, un assaig en el que analitza “les iniciatives del poble català per veure reconegut el dret d’autodeterminació” i alhora enfronta aquestes iniciatives amb la reacció contrària del “nacionalisme espanyolista”.
Fonaments democràtics i pacífics
El llibre, escrit des del radicalisme democràtic, parteix del principi que amb el referèndum de l’1 d’octubre “el poble català, organitzat, solidari i de forma pacífica i cívica va portar a terme una de les proeses democràtiques més significatives e l’Europa contemporània”. Alhora defineix de nacionalisme espanyol com a “etnocidi” (en tant que vol eliminar, diluir, assimilar o devaluar una nació, la seva llengua i cultura) i “negacionista”, que només pot existir en tant que negui les nacions catalana, basca i gallega.
El professor Moreno fa una repassada a vol d’ocell de com es va redactar l’article segon de la Constitució espanyola (que estableix la indissoluble i indivisible unitat de la Nació espanyola) sota el dictar de l’exercit i les estructures franquistes, de les que era hereva l’anomenada Transición. També repassa els fets al voltant de la modificació de l’Estatut i la famosa sentència del TC i com s’arriba al referèndum de l’1 d’octubre i el tancament de files en clau de nacionalisme espanyolista agressiu en els àmbits polítics, judicials i mediàtics, que ell contraposa al nacionalisme espanyol, cosa ben diferent.
Juan Carlos Moreno Cabrera es mostra crític amb el socialisme i la progressia espanyola i denuncia la violència policial i, sobretot, institucional del nacionalisme espanyolista, i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, fet que constitueix un “autèntic cop d’Estat contra la democràcia que ell mateix diu garantir”.
Supremacisme lingüístic espanyol
La part final de Determinació nacional està dedicada a l’anàlisi del català davant l’ofensiva espanyolista i a denunciar el “supremacisme lingüístic espanyol” en un estat, en teoria, que es defineix com a plurilingüe, i en el que “els poders judicials, executiu i legislatiu” són “estrictament monolingües, la qual cosa suposa una clamorosa negació del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’estat en el qual actuen”.
Tot plegat porta a concloure Juan Carlos Moreno que “no existeix cap institució política, judicial o policial que pugui acabar amb la voluntat sobiranista de la nació catalana”, en aquest assaig de clara exposició i brillant i precisa argumentació.
