L’any Estellés reivindica, al llarg de tot aquest any 2024 la figura del poeta Vicent Andrés Estellés, nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i mort a València el 27 de març de 1993. Han estat nombroses les activitats que s’han programat i les que encara són previstes, no només per a reivindicar-ne la figura sinó també per acostar l’obra del poeta a les noves generacions, i difondre’n la poesia.
En l’apartat literari han estat nombroses també les novetats literàries, de la biografia del poeta de Pau Alabajos (Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble, Sembra llibres) a la continuació de la publicació de l’Obra Completa del poeta per part de l’editorial 3 i 4, que n’ha editat el volum XIè i també l’antologia Una tendresa oculta (poemes escollits).
Per la seva banda, Edicions Saldonar recupera els tres únics poemaris d’Estellés que van ser publicats a la dècada dels cinquanta al volum Oli calent del gresol de la vida, que inclou els llibres Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956) i Donzell amarg (1958), tres poemaris que “fonamenten i prefiguren tota la seva obra posterior, que el convertiria en el gran poeta des d’Ausiàs March, el més llegit i valorat, i en la veu que renovaria la creació poètica valenciana del segle XX”, com assenyalen els editors del llibre.
El professor de la Universitat de València Josep Ballester signa l’estudi introductori d’aquest volum, on remarca que “A principis dels setanta es va produir l’esclat del fenomen literari i social al voltant de la figura d’Estellés”. Amb aquests tres llibres ara recuperats, el poeta “desconcerta per la força lírica i l’originalitat dels textos que dona a conèixer”. Hi trobem ja aquell Estellés que reflecteix sovint el patiment humà, la mort, l’amor i el desig, amb un estil directe que mostra tant la bellesa com la tragèdia de la vida. És la quotidianitat de cada dia, la vida i la mort, la conversa i els silencis:
Parlàvem aleshores. És possible
que parlàssem d’açò, d’allò altre.
Ningú insistia massa en el que deia.
A ambdós ens era igual açò que allò,
i parlàvem i dèiem i no dèiem,
i tot seguia igual: el món, el riu,
el genoll, la finestra, el cobertor.
El conjunt dels tres llibres ofereix, com remarca el professor Ballester, uns “exemples contundents d’una nova manera d’enfrontar-se al fet poètic en aquell panorama desolador de la postguerra” d’un dels més grans poetes de la literatura catalana.
Oli calent del gresol de la vida. Vicent Andrés Estellés. Edicions Saldonar. Barcelona, 2024. 252 pàgines. 22,00 €
