El pes del temps i els records marquen el relat de Tren a Maratea (Edicions Proa), la nova novel·la del periodista i escriptor Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), en una acció que ens situa a la Itàlia dels anys 70, quan Antonio Lamarca torna al seu poble natal d’on va marxar després de la Segona Guerra Mundial. Al tren coincideix amb l’Eliana Misan, una jove professora universitària amb qui acabarà compartint el trajecte, primer a Nàpols i després a Maratea. La relació formal dels companys de viatges es transformarà amb les confidències personals del vell Lamarca, que torna a casa per morir, a causa una incurable malaltia.
El relat que el vell explica xoca a voltes amb la història oficial per tots coneguda i amb la curiositat de la jove professora. Tot i haver lluitat a la guerra amb els partisans, el seu record és aspre i ingrat. La condició humana fa fallida en aquestes situacions extremes i l’evocació d’aquells anys l’omplen d’intranquil·litat i desconcert.
El pas del temps i els temps viscuts
Vicenç Villatoro ha declarat que en la trama hi dialoguen la preocupació pel pas del temps, la “incomoditat” entre la memòria oficial i la personal i el seu gust pel món literari italià. De fet, els orígens familiars materns se situen al sud d’Itàlia, tot i que no es tracta, en aquest cas i a diferències de les seves darreres novel·les, d’una obra biogràfica. Villatoro ha reivindicat la seva fascinació per aquest entorn i les referències literàries italianes (Pavese, Italo Svevo, Tomasi di Lampedusa). Amb el viatge en tren com a pretext narratiu, ha volgut crear un llibre “que parla amb la literatura, de literatura literària”.
Quant al fons de la novel·la, Villatoro ha exposat que el seu interès era reflectir la preocupació “per la fugacitat del temps” i la necessitat de fer memòria que les persones van tenint com més grans són. Amb motiu de l’encontre amb la jove professora, el protagonista del llibre té l’ocasió de repassar els seus propis records –els més vius són sempre els de la infantesa, apunta l’autor.
Això desvetlla un altre nucli de la novel·la, el de la dificultat d’encaix entre el relat “oficial” sobre els fets històrics i la memòria personal sobre aquests. Hi ha una “incomoditat” entre uns i altres, sosté Villatoro, com un dels eixos d’interès de la novel·la i de fet, del sentit mateix de la construcció de la Història.
Tanmateix, la narració de Villatoro situa els protagonistes en un any en què Nàpols va estar mig confinada per una epidèmia de còlera, una referència clara als moments actuals.
A Tren a Maratea hi conviuen el passat i el present, els records d’infantesa i la proximitat inevitable de la mort, la història oficial escrita i contada i la història real viscuda i oblidada, en un relat breu i commovedor.
Tren a Maratea. Vicenç Villatoro. Edicions Proa. Barcelona, 2022. 128 pàgines. 16,90 €
