La història era prou coneguda i seductora com per què grans noms de la literatura com Gustave Flaubert la recreés literàriament amb el títol de Bibliomania l’any 1836. L’autor francès la deuria llegir a les pàgines de la revista parisina Le Voleur, que alhora va repicar la notícia apareguda al La Gazette des Tribunaux.
Tot i això, tot plegat sembla que no és més que una història de ficció que ha tingut un llarg recorregut literari. Ja se sap que les narracions sobre llibre, o llibreters o escriptors… són molt del grat dels lectors més acèrrims. I ara Marcel Fité ens proposa una nova aproximació a aquella història captivadora i alhora a una època i una ciutat, Barcelona, apassionants.
Al fil dels fets que porten a una dotzena de crims misteriosos ocorreguts a Barcelona a partir de la crema de convents de 1835, i que es van atribuir a un antic monjo de Poblet reconvertit en llibreter, Fité ens proposa una aproximació no només als esdeveniments en si, sinó també a una època convulsa social i políticament i culturalment expansiva.
El relat recupera un escrit a manera de confessió d’en Jaume, fill d’un conegut sastre que a l’edat de dotze anys entra al convent gran de Sant Francesc, on els seus pares l’envien per a oferir-li un futur que preveien limitat a causa de la paràlisi (“paralís”) que li afectava el braça esquerre. Allà es forma com a bibliotecari i inicia una intensa passió pels llibres, molts dels quals salva de la destrucció arran de la crema de convents del 25 de juliol de 1835, entre ells molts dels inclosos a l’Index prohibit.
Retornat a la vida civil, coneix un altre antic monjo, aquest de Poblet, que munta una profitosa llibreria que farceix d’exemplars únics i curiosos els bibliòfils més exigents. Però la passió pels llibre de fra Vicenç seria també en bona part la seva perdició, de la qual en va ser testimoni mut el narrador.
Un recorregut per la Barcelona de l’època
El relat confessional d’en Jaume és també una radiografia de la vida de l’època a la ciutat de Barcelona. La Barcelona inquieta socialment i sotmesa a la dura i dramàtica estada al poder del compte d’Espanya, i també la Barcelona que creix urbanísticament, amb un recorregut (a voltes meticulós fins al detall) pels seus carrers, rambles i espais.
Mantenint el ritme narratiu, Marcel Fité ens va introduint en la història principal, en el món dels llibres i les curioses i rares edicions, i en l’amor pels llibres que provoquen el desenllaç final.
La veritable història del llibreter assassí de Barcelona és una interessant novel·la a cavall del relat històric i la crònica negra i que alhora és també un fantàstic relat d’uns anys convulsos a la ciutat de Barcelona, en una narració breu, ben documentada i de lectura intensa i àgil.
