L’escriptor Toni Mollà (Meliana, 1957) ha destacat per les seves aportacions a la sociologia de la llengua i la comunicació en l’àmbit acadèmic però també per la seva vessant d’articulista de premsa (alguns dels seus articles, brillants, han estat aplegat a La desconnexió valencià, publicat per la Universitat de València l’any 2014), assagista i autor d’una col·lecció de dietaris que ocupen un espai propi en la literatura memorialística en llengua catalana. Espill d’insolències (Bromera, 2001), Quadern d’entretemps (Perifèric Edicions, 2007), Més enllà de San Francisco (Bromera, 2010), Un adéu a la tribu (L’Eixam Edicions, 2012), Tot entra en el pes (Vincle, 2018), juntament amb aquest darrer volum El tercer toc (Vincle), són de lectura més que recomanable per a qualsevol lector inquiet.
Vida i literatura
El tercer toc abasta un any de la vida de Toni Mollà, el que arrenca amb la seva jubilació no volguda o forçada de la Ràdiotelevisió Valenciana, on va treballar durant vint-i-cinc anys. S’obre la finestra d’una nova vida a la qual s’acomoda dia a dia, després de les reflexions sobre el moment polític i el nou camí que empren la televisió pública valenciana i d’assumir algunes decepcions en l’àmbit personal.
Amb l’Horta com a marc paisatgístic (“Cada home té el seu paisatge”, cita recordant Gerard Vergés i rememorant el paisatge empordanès de Josep Pla), Mollà reordena la seva vida de lectures, reflexions i escrits. Les caminades “xano-xano” pels entorns li retornen la memòria familiar i li confirmen les absències marcades pel pas dels anys i l’arribada dels nous temps. Però tot i que el paisatge de l’Horta emmarca les pàgines del dietari, Toni Mollà té la mirada (i la vida) oberta a la urbanitat de València, Barcelona, Londres o Nova York.
El tercer toc és probablement el dietari més íntim de Toni Mollà, en el que ens apropa el seu univers més personal i les seves reflexions més personals, amb la seva mirada crítica i serena als canvis que es produeixen en els àmbits polítics, socials o culturals. Les lectures retornen a noms com els de Josep Pla, Philip Roth, Richard Ford o Joan Fuster, amb qui va compartir estones i una “conversa inacabada” que la mort de l’intel·lectual de Sueca va impedir culminar i que es va publicar en forma de llibre l’any 1992 (Converses inacabades, Tàndem Edicions). Algunes relectures són fetes, ara, amb ulls diferents, “potser perquè jo no soc el mateix lector”.
A banda de les lectures, la música i el futbol ocupen un espai important, fonamental a la seva vida. Un partit del Barça ho pot aturar tot i les decepcions futbolístiques també poden apaivagar els ànims dels més entusiastes. En alguns moments el dietari de Toni Mollà es desdobla per a acollir les reflexions de Josep Orts, alter ego de l’autor, una segona veu que separa els “fets viscuts i els imaginats” i que culminen la mirada polièdrica a la vida que ens ofereix Mollà.
El tercer toc. Toni Mollà. Vincle Editorial. València, 2022. 243 pàgines, 20,00 €
