En ple debat i reflexió sobre el paper i l’ús social de la llengua catalana, el lingüista, escriptor i investigador Josep Espunyes (Peramola, 1942) ha aplegat un miler de dites ponentines recollides als municipis de Bassella, la Baronia de Rialb, Nargó, Oliana i Peramola, tot i que aquest recull “no exclou que també es facin servir en altres indrets del domini lingüístic català”, com explica l’autor.
Reconeix Espunyes que “una bona colla d’aquestes dites avui ja no es diuen”, però en tot cas conformen un extraordinari patrimoni immaterial” que donen una bona mostra de la riquesa lingüística del català.
Estructurat de forma alfabètica, a manera d’un diccionari, les cinc-centes dites catalanes tenen una breu explicació del seu significat i també la seva concordança i equivalència en llatí. La majoria d’aquestes dites provenen del món de pagès, amb una evident influència religiosa i la cultura llatina.
Entre les expressions hi trobem algunes com “Haver begut oli” o “Fer com aquell qui sent ploure” ben conegudes arreu del país; i d’altres com “Xant (o cant) de cabrota, preneu-ne nota” o “Així sembraràs, així colliràs”, que remet a aquella influència de pagès, i que esdevenen, totes elles, una mostra de saviesa popular.
1.000 dites ponentines. Josep Espunyes. Edicions de 1984. Barcelona, 2021. 160 pàgines. 15,00 €
