Josep Iborra (Benissa, 1929 — València, 2011) continua sent un dels intel·lectuals de referència del País Valencià. Filòleg, crític literari, escriptor i assagista va col·laborar en nombroses publicacions com L’Espill, Serra d’Or, Caràcters i Revista de Catalunya, entre moltes altres. Va dedicar alguns dels seus llibres a la figura de Joan Fuster (Fuster portàtil, Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster) i entre els seus textos assagístics destaquen La constitució d’una literatura i La trinxera literària, confluències, estudis sobre història literària, dos volums que inicien la col·lecció que la Institució Alfons el Magnànim dedica a l’escriptor de Benissa.
El tercer volum d’aquesta sèrie el conformen els diaris que Josep Iborra va escriure entre el 1965 i el 1977, prop de mil pàgines d’un monumental (en tots els sentits) dietari que l’autor va escriure “de manera regular i sostinguda” entre aquells anys, com destaca el professor Enric Iborra al pròleg del volum. A la seva mort Iborra va deixar quaranta-set quaderns de dietari que abasten el període comprès entre el 1947 i el 2007, amb extensió variable i anotacions diverses, que Alfons el Magnànim té previst anar publicant els anys vinents.
Literatura i cultura
Al Diari 1965-1977 ens endinsen en el món particular de Josep Iborra, o més aviat en el seu món interior. No hi ha pràcticament anotacions sobre la vida exterior i quotidiana, i tot ell és un compendi de reflexions sobre literatura i cultura i com el seu jo més íntim s’entrellaça amb lectures, llibres i autors. Les comptaves reflexions sobre esdeveniment de portes enfora fan referència a la tertúlia de Joan Fuster o a una trobada amb l’admirat Josep Pla (“mai no he llegit unes descripcions de la naturalesa tan impressionants com les de Pla”), dos autors ben presents a les pàgines del dietari.
Enric Iborra remarca que aquest Diari “sorprèn per la seua unitat, que contracta amb la dispersió i la fragmentació inherents al gènere. Hi ha tots una sèrie de motius que reapareixen de tant en tant al llarg de les seues pàgines, en una sèrie de variacions que els amplien, els matisen, els aprofundeixen o els obrin a perspectives noves”.
Pàgina a pàgina Iborrra s’endinsa en reflexions profundes i anotacions que esdevenen autèntiques crítiques literàries d’un ventall ampli d’autors com Flaubert, Balzac, Tolstoi, Dostoievski o Valéry, per citar-se alguns dels més canònics. Algunes opinions poden ser admiratives i d’altres més crítiques (“A la meitat de L’educació sentimental, que llegesc de tant en tant sense acabar d’interessar-m’hi massa. Flaubert és un tipus fred, antipàtic.”). Tot plegat salpebrat amb escenes quotidianes d’aquella intimitat lectora: “Al voltant del flexo encès, il·luminant el meu llibre, volen petites papallones, mosquits i d’altres bitxos que no sé identificar”; que enllacen amb la introspecció i la mirada íntima: “M’he despertat recordant-me, vivint-me de jove”.
Però no solament escriu Iborra sobre llibres i lectures també hi trobem profundes reflexions sobre el ritme del seu temps i alguns intel·lectuals que el poden pensar com György Lukács o Roland Barthes; així com les inevitables referències musicals, de Monteverdi a Mahler o d’Offenbach a Wagner.
Les pàgines d’aquest Diari requereixen tranquil·litat d’esperit i calma lectora per a endinsar-se en la teranyina de referències literàries i reflexions que Josep Iborra aporta a cada pàgina, amb bella literatura i solidesa intel·lectual.
Diari 1965-1977 és sens dubte uns dels millors dietaris de la nostra literatura.
Diari 1965-1977. Josep Iborra. Institució Alfons el Magnànim. València, 2022. 956 pàgines. 30,00 €
