El músic Enric Torres, amant de la música jazz, és el protagonista de la novel·la Swing. Allà on la vida venç, de Rafael Vallbona, publicada per Edicions 62, basada en la història real de l’orquestra Red Ribbon’s de Palafrugell i situada a la primera meitat del segle XX. Vallbona ha assenyalat que a la novel·la volia explicar, per una banda, la vida d’un músic de jazz i també “l’arribada, l’adveniment i el zenit i l’ocàs de la modernitat produïda pels totalitarismes”, explica l’autor. “Si hi ha una tesi que intento demostrar és que a finals dels anys 40 el món occidental ha tornat a finals del segle XIX en termes de llibertat, culturalment i socialment”, ha assegurat.
Una trobada casual
La història neix de la trobada casual d’una fotografia d’una orquestra desconeguda per l’autor: “Va ser un dia d’estiu en un restaurant d’Aiguablava. La foto de la carta era de l’orquestra Red Ribbon’s de Palafrugell. Vaig buscar informació i no vaig trobar pràcticament res”. A partir d’aquí Rafel Vallbona (Barcelona, 1960) va reconstruir una història que es trasllada als anys 20 del segle XX, quan Enric Torres, fill d’una família d’empresaris de Palafrugell, és captivat pel jazz, i funda una jazz band, l’orquestra Red Ribbon’s, que va tenir un gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Londres i a Nova York i continua en la seva ment la idea que la música ajudarà a fer un món millor. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, descobreix que el món que va somiar ha acabat.
Modernitat i llibertat
Al llarg de la seva trajectòria Torres viurà amb intensitats el punt àlgid de les grans bandes de jazz a Harlem i es relacionarà amb d’altres catalans a Nova York, com l’arquitecte Josep LLuís Sert, en una anys en què la modernitat és visualitzava també en l’arquitectura, i d’altres com Xavier Cugat, amb qui tindrà algunes diferències. De tornada viurà també la Barcelona revolucionària i la guerra civil, per traslladar-se després a Turí.
Barrejant elements reals amb d’altres de ficció Rafel Vallbona construeix una dinàmica narració del que van significar els anys d’entreguerres: “: l’arribada, l’adveniment zenit i l’ocàs de la modernitat, que esdevé sobretot després de la Primera Guerra Mundial”. Va ser aquella una època, en què el jazz era sinònim de llibertat i el món es movia en uns nous paràmetres. “Palafrugell en aquella època deixa de ser un poble vuitcentista i passa a ser una petita societat cosmopolita”, dibuixa Vallbona, amb elements de modernitat com podien ser “els vehicles d’importació, les motos o la fotografia. Els fills estudien a París, Berlín o Milà”.
Però finalment l’Enric Torres en tant que músic però també com a burgés, topa amb la realitat: no li interessa la vida que l’espera com a burgès i se’n va a “fer les Amèriques”. Arriba a Nova York en ple crack del 29 i descobreix el món. I després comença el New Deal. Però quan torna a Palafrugell després d’haver viscut el New Deal americà li sembla que va enrere i es trasllada a Barcelona, on sobreviu com pot abans de fer un pas incert i traslladar-se a Torí, on els jazz viu una època de creativitat i expansió. Però com assenyala Rafael Vallbona, “a partir del 38 la cosa va a pitjor arreu d’Europa”, amb l’arribada dels feixismes, i amb ells aquell món meravellós s’esmicola.
Ficció com a realitat construida
Rafael Vallbona defensa “la ficció com una realitat construïda. Agafo els bocins de realitat que m’interessen i construeixo el meu relat. Soc un escriptor realista. M’agrada construir narracions versemblants: no sé si això ha passat així, però podria haver estat així”.
Swing és una història apassionant i també colpidora, que recrea la construcció d’un nou món modern i lliure, ple d’esperances, a ritme de jazz, però que topa amb una realitat brutal que destrueix tots aquells somnis de llibertat.
Swing. Allà on la vida venç. Rafael Vallbona. Edicions 62. Barcelona, 2021. 560 pàgines. 19,50 €
