L’amistat que durant més de trenta anys van mantenir Josep Pla (Palafrugell, 1897— Llofriu, 1981) i Joan Estelrich (Felanitx, 1896— París, 1958) es va plasmar en un munt de cartes que es van adreçar des de diversos llocs del món, algunes de les quals queden recollides al volum Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950.
Tant Pla com Estelrich eren homes inquiets i plomes brillants de la seva generació. Joan Estelrich, a més, com a activista cultura en mil i una empreses i causes, va ser secretari de Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista i referent del catalanisme conservador. D’altra banda, Cambó va ser el gran mecenes cultural d’aquells primers anys del segle XX, essent la Fundació Bernat Metge el gran projecte d’aquells anys.
Pla, Estelrich… i Cambó
L’amistat entre Pla i Estelrich surava a l’ombra de Cambó i dels projectes que finançava o en els que podia col·laborar. Josep Pla tenia ben clara la seva vocació d’escriptor i el periodisme era una manera de finançar aquesta professió, així com li permetria veure món, un món que passava, inevitablement per França i la seva cultura, que ambdós admiraven. Tanmateix, es convertiria en un col·laborador indispensable per a Estelrich en els diversos projectes periodístics i editorials.
En els primers anys de la seva correspondència hi trobem, d’una banda, profundes mostres d’afecte i admiració mútues, així com una lluita constant a la recerca d’oportunitats laborals, més acusada en el cas de Pla, que necessita les portes que li pot obrir, de manera directa o indirecta, el seu amic. El periodisme és un mitjà de subsistència i els primers llibres que publicarà amb el seu nom seran la concreció de la seva voluntat d’esdevenir escriptor i viure de l’escriptura. Aquest període (entre 1920 i 1929) esdevé el més interessant de la correspondència, com destaca Sílvia Coll-Vinent, professora de literatura catalana que ha tingut cura del llibre: “Passen per temps difícils i convulsos. No s’escriuen durant la guerra i la postguerra. Després culturalment ja decau l’interès”, ha destacat.
Una mirada directa a una època convulsa
Vindrà posteriorment un cert refredament de l’amistat i una absència de correspondència durant la Guerra Civil, que es reprèn l’any 1947 per anar evolucionant cap a un distanciament i fins a un encreuament d’articles de reprovació intel·lectual a les pàgines de la revista Destino. Quan Estelrich publica un article a la revista elogiant un llibre de Pla sobre Cadaqués, aquest li respondrà amb un article on considerarà Estelrich com un home que no ha evolucionat. En una carta molt personal Estelrich es mostra dolgut i demana una reparació. Però a partir d’aquí la relació, en certa manera, es recupera.
Aquest centenar de cartes creuades ens permeten fer una mirada directa a la vida social, política i cultural de l’època, en un període apassionant a l’Europa d’entreguerres (amb la visió que tenen els dos escriptors de Londres o París estant), i de la dinàmica a Catalunya i Madrid.
El volum es completa amb un apèndix amb textos inèdits i articles esparsos que donen testimoni de la relació entre dos autèntics personatges de la cultura catalana del segle xx.
Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950. Joan Estelrich i Josep Pla. Edicions Destino. Barcelona, 2022. 382 pàgines. 20,00 €
