La Setmana del Llibre en Català es consolida any a any també com a aparador de les novetats internacionals traduïdes al català. Un dels autors del moment a nivell mundial és el suec David Lagercrantz que ha presentat a Barcelona La noia que va viure dues vegades, el darrer volum previst de la saga Millennium que va iniciar el periodista Stieg Larsson, i que s’han convertir en un dels grans fenòmens editorials dels darrers anys.
El vertigen del repte de continuar Millennium
Amb un posar desenfadat i alegre es presenta Lagercrantz, dient que es troba “encantat d’estar aquí”, tot avisant que “m’encanta parlar”. Reconeix que el repte de continuar l’exitosa saga que va iniciar el periodista d’investigació suec Stieg Larsson (amb els tres volums Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire) s’ha convertit en “l’aventura de la meva vida”, tot i el vertigen que el projecte provocava. Recorda David Lagercrantz com el van convocar a l’editorial Norstedts i li van demanar expressament que no entrés per la porta principal i utilitzés una de lateral. Quan li van plantejar d’escriure la quarta entrega de la saga Millennium que havia iniciat Larsson “vaig trigar un microsegon a decidir-me”, tot i que també “em va espantar i vaig passar molta por, tot i que la por pot ser també un gran motor”.
Lagercrantz era conscient que el seu treball seria examinat amb lupa i que rebria crítiques per totes bandes: “Vaig arribar a dubtar de mi i vaig pensar que els crítics i lectors em perseguirien”; però també evoca al futbolista Slatan Ibrahimovic (de qui va escriure una exitosa biografia) que li deia que “Quan la gent et critica saps realment que ets important”.
Temàtica social i tecnologies informàtiques
Sobre aquest nou volum de la saga Millennium, La noia que va viure dues vegades (que segueix les dues anteriors escrites per David Lagercrantz, El que no et mata et fa més fort i L’home que perseguia la seva ombra), l’escriptor suec continua l’estela de la temàtica social “en la tradició de Larsson”: “Suècia està canviant i esta plena de sensesostres i els volia visualitzar. Tots tenen alguna cosa a dir”. És la mort d’un sensesostre, que el periodista Mikael Blomlvist investiga, el tret de sortida de la novel·la. Lagercrantz reivindica que “La ficció no és només entreteniment. També tracta temes socials, que de fet és una característica de la novel·la nòrdica”.
Incideix també l’autor en la reivindicació del feminisme encarnat en la hacker Lisbeth Salander, un personatge que “no té atributs femenins tradicionals”. Tot plegat deriva en una història en el que les tecnologies informàtiques i la seva relació amb el poder tenen un paper preponderant en la narració. “la desinformació, les fake news… creren una politització que fa que estiguem a prop de la violència. La violència i la guerra comencen per les paraules”, afirma el suec abans de referir-se al president Trump, com a exemple de polític que ha utilitzat les fake news per a fer-se amb el poder”.
Secretisme en la redacció del llibre
Per a documentar-se en el misteriós món dels hackers informàtics, Lagercrantz va contactar amb el millor de Suècia. “Li vaig dir: ‘vols ser la meva Lisbeth’”, per tal que l’ajudés a entendre un món misteriós i secret, que tanmateix ha patit en primera persona. Una de les imposicions de l’editorial era que escrigués el llibre en un ordinador sense connexió a internet, per evitar els possibles pirates informàtics. Podria semblar una exageració però afirma que “ho van intentar”: l’editorial va rebre mols correus electrònics, aparentment de traductors reals dels llibres a d’altres llengües, que demana ven que els avencessin les pàgines del llibre.
Stieg Larsson: “superestrella pòstuma”
Per a David Lagercrantz, aquest darrer volum de Millennium és un “gran final” de la sèrie. “He dibuixat nous desafiaments per no entrar en la rutina”, amb una “batalla final entre germanes que inclou un misteriós final”.
Amb La noia que va viure dues vegades es posa punt i final a la sèrie Millennium. En totes han estat sis volums que han tingut un espectacular èxit mundial, amb més de 100 milions de lectors arreu del món, 400.00 dels quals en català.
David Lagercrantz vol encara ara nous projectes. “He de demostrar que puc escriure els meus propis personatges”, conclou abans de reivindicar el llegat d’Stieg Larsson: “és una superestrella pòstuma”.
I encara, en referència a la seva participació a La Setmana reivindica el poder dels llibres “els llibres podrien salvar el món. Els que escupen més odi no són lectors de llibres. Llegiu llibres”.
