El moviment punk és fruit, com tots els moviments musicals i culturals de la seva època. Al Regne Unit dels anys setanta, el desencant juvenil i la desafecció social eren la resposta a la crisi econòmica del moment i també a les dures polítiques socials que marginaven una part important de la societat. El punk va contribuir a sacsejar la benestant societat britànica que va dedicar unes forces considerables a combatre’l, des de tots els fronts possibles: els mitjans de comunicació tradicionals, els polítics i fins i tot els policials.
Els Sex Pistols va ser un dels primers grups punk. Va obrir una nova via a la música rock, renegant d’un cert passat megalòman en què havia encallat la música, amb una energia i creativitat desbordant, lluny de regles establertes i generant el caos i la confusió al seu voltant.
L’any 1978, en plena eclosió de la cosa, Fred i Judy Vermorel van publicar Sex Pistols: The Inside Story, que ara publica en castellà l’editorial barcelonina Contra, sempre encertada en els seus llançaments. No només era el primer llibre sobre els Pistols i el punk (després vindrien altres referències indiscutibles com England’s Dreaming, de Jon Savage, i, més recentment, Lonely Boy. Historias de un Sex Pistol, del mateix Steve Jones, per citar-ne un parell), sinó que el llibre tenia (i té) la virtut de ser una narració explicada de manera directa pels mateixos membres del grup i el seu entorn més proper.
Collage d’opinions
Dios salve a los Sex Pistols s’estructura en tres apartats bàsics: la història del grup, el punt de vista dels membres respecte al grup i la seva actitud vital (Johnny Rotten, Paul Cook, Sid Vicious, Steve Jones i Malcolm McLaren) i una tercera amb opinions sobre política, el treball, cartes de fans, etc. El volum es completa amb un interessant compendi que aplega l’arbre genealògic del grup (que, alhora, permet fer una ullada al que era l’univers punk i la cronologia dels diferents grups, dels Clash a Siouxsie & The Banshees, passant per les diferents formacions dels mateixos Pistols), i una detallada discografia.
De manera especial, mereix un destacat la reproducció de fragments del diari de la secretària i cap de l’oficina de Malcolm McLaren, polèmic i eternament qüestionat mànager del grup. Sophie Richmon es converteix en molts moments en la punta de llança del grup i també en el seu parallamps, intentant posar ordre en el caos, però amb la sensació que el grup estava dibuixant un important paper en el panorama musical. De la eufòria al desencís, de les anades i vingudes per aeroports, hotels i concerts, fins al punt final.
Ascens i caiguda dels Sex Pistols
L’auge i caiguda dels Sex Pistols van ser meteòrics, una trajectòria iniciada el 1975 i que es perllongaria poc més de dos anys. Del centre neuràlgic en què es va convertir la botiga de McLaren i Vivienne Westwood a King’s Road, al grup convertit en un referent musical i cultural, amb actuacions salvatges i apoteòsiques, que en un primer moment seguien tot just un grapat de persones. D’alguna manera la sortida del “gueto” es produeix amb el fitxatge del grup per la “tradicional” discogràfica EMI i l’entrevista que ofereixen l’1 de desembre de 1976 a la televisió amb el presentador Bill Grundy. Els va menystenir i ells es van deixar anar: dos minuts d’entrevista plena de paraulotes, insults i un “espero no veure-us mai més” com a comiat.
La premsa sensacionalista inicia tot seguit una cacera del punk i EMI acomiada el grup. Els Sex Pistols són un espectacle mediàtic, els concerts es cancel·len, signen per discogràfiques amb contractes que duren uns dies (A&M, Virgin)… i publiquen un disc memorable, Never Mind The Bollocks Here’s The Sex Pistols, que és alhora el testament de la banda, amb temes provocatius, radicals i una portada antològica que reflecteix perfectament l’esperit de l’època. Els conflictes al grup i una estrambòtica gira pels Estats Units representen un caòtic punt final, que es produirà el gener de 1978. El punk havia devorat el grup.
Un dels grans llibres del rock
Llegir Dios salva a los Sex Pistols permet un apropament en directe a aquells moments de gran vitalitat, de revolta i imaginació, de ruptura musical i cultural. No calia saber música per a muntar un grup, els fanzins esdevenien una nova forma de comunicació, es vivia al dia perquè semblava que no hi havia futur.
El llibre de Fred i Judy Vermorel permet una mirada polièdrica al punk i als Sex Pistols a través de les opinions dels protagonistes, d’extracte de la premsa del moment, de la mirada dels incipients fans, amb un bon acompanyament gràfic. Un dels grans llibres del rock.
Dios salve a los Sex Pistols. Fred & Judy Vermorel. Contra Editorial. Barcelona, 2021. 344 pàgines. 20,90 €
