L’escriptor i editor Ramon Mas torna al poble de Puigsech amb la seva nova novel·la Estigmes. La història ens situa de ple en l’adolescència i primera joventut d’un grup de nois i noies als anys noranta per als qui els límits del poble esdevenen els límits de la seva llibertat, atrapats en aquella presó, amb les úniques escapatòries mentals de les nits de dissabte i la música. L’estiu s’acaba i alguna cosa ha de succeir que els encamini cap a un futur incert. Sembla clar que cadascú prendrà el seu camí, tot i que ningú no sap ben bé quina serà aquesta ruta cap al futur. Per a algú aquest futur representarà el trencament amb la realitat.
Vides a la deriva
Música, alcohol, drogues, sexe, amistat, odis, neguits, conflictes personals i socials…. Aquest és el còctel de vivències i emocions que ens proposa Ramon Mas a Estigmes, amb una literatura concisa que no vol dir banal ni superficial. Ans el contrari, el que Mas vol dir ho dius ho diu de manera precisa i treballada, tant en l’aspecte formal com de fons. El conjunt del volum són narracions breus, petits fragments de vida, exposats amb intensitat, i que ens endinsen com a espectadors en aquell grupet de jovenets. Petits retalls de vivències i sentiments que conformen un mural més ampli, en el que tots, d’una manera o altra ens hi podem sentir identificats.
Una història d’un joves amb les esperances difuses i uns adults amb vides a la deriva, cadascú amb el seu passat, que es belluguen en aquell paratge màgic de Puigsech, que no deixa de ser un personatge determinant que marca les trajectòries de tots plegats. I els estigmes són reals i gairebé místics, però també socials i personals.
Estigmes és un novel·la que es llegeix d’una revolada, sense perdre en cap moment la intensitat del que diu i del que imaginem, perquè al cap i a la fi, tots hem estats joves.
