L’editorial Comanegra ha agrupat en un llibre tots els microrelats de Pere Calders (Barcelona, 1912–1994), que l’escriptor havien anomenat en un primer recull Contes portàtils, i que en aquesta ocasió inclou fotografies de Calders de l’arxiu familiar. L’editor de Comanegra Jordi Puig considera que “és un llibre magnífic per ‘caldersians’ o per gent que no conegui Calders i que sigui amant del microrelat, que és un gènere que està creixent enormement al país”. Com ha explicat l’editorial, des del volum de contes Invasió subtil i altres contes, Calders va començar a incloure blocs de “contes breus” que contenen una síntesi de la seva poètica i la seva imatgeria.
Va ser l’any 1975 que l’editorial Els Marges va publicar Dotze contes portàtils, que aplegava els relats més breus de calders. El gruix de l’edició de Comanegra està format per aquests realts, però també d’altres provinents dels llibres Se’n va un estrany, Invasió subtil, Tot s’aprofita, L’honor a la deriva (3) i dos contes de Cròniques de la veritat oculta.
La majoria de microrelats de Calders, ha explicat Jordi Puig, són petits sil·logismes amb final sobtat. Com al conte «Ars poètica», en el qual un poeta fa una rima perfecta, “d’aquelles que salven un poema”, però “resulta que li neix vídua”. En aquest sentit, l’editor ha recalcat que Calders, en aquests microrelats, “trenca les expectatives, fa riure i fa pensar amb molt poc espai”. Ha posat un segon exemple amb el conte que tracta sobre un cotxe amb una roda que gira al revés de les altres, però que “era la bona”, l’única que anava en la direcció encertada.
Entre els Contes portàtils, s’hi poden trobar temes molt variats, que, com ha declarat Puig, són “una bona extrapolació del que després són els contes llargs de Calders, però amb un condicionant d’estil molt fort”. Fins i tot ha recalcat que molts d’aquests contes són “acudits perfectes”.
L’edició, que s’ha dut a terme de la mà de Tessa Calders, filla de l’escriptor, i Diana Coromines, inclou fotografies de l’arxiu familiar. “Les fotografies, posades al costat d’alguns dels contes que tenen un valor simbòlic interessant i un sentit amb moltes arestes, prenen una gràcia especial”. La majoria són retrats personals del Calders infant, jove i ja més gran. L’epíleg del llibre ha estat encarregat a l’escriptor Sebastià Alzamora.
