Joan Ridao (Rubí, 1967) va ocupar durant molts anys una discreta primera fila a la política catalana com a diputat al Parlament i al Congrés dels diputats i ocupant càrrecs orgànics a ERC. També ha estat professor universitari i lletrat al Parlament de Catalunya abans de passar a dirigir l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i membre de la Comissió Jurídica Assessora, càrrecs que ocupa en l’actualitat.
Ridao acaba de publicar el llibre Una història del català a l’escola (Editorial Pòrtic), en el qual repassa el paper i la regulació del català en l’àmbit educatiu des del decret borbònic de Nova Planta fins a les darreres sentències judicials que imposen un 25% de castellà a les escoles catalanes.
Del Decret de Nova Planta a la Llei Wert
Ja el decret de Nova Planta va prohibir el català en àmbits com l’administració o la justícia, tot i que es van produir intents d’uniformització lingüística durant els regnats dels Reis Catòlics i els Àustries. Amb aquest punt de partida, Ridao repassa com va evolucionar la regulació del català com a llengua d’aprenentatge durant el segle XIX i fent especial esment a la Constitució de la II República que, d’alguna manera, inspiraria el model lingüístic de la Constitució espanyola actual.
Després de «l’asfíxia» del català durant el franquisme, Ridao analitza com la Generalitat de Catalunya i el Parlament van treballar per la normalització del català al país amb la Llei de Normalització Lingüística i la introducció del català com a llengua vehicular i de cohesió i integració a les escoles del país defugint la doble xarxa escolar segons la llengua i apostat per un model únic integrador, un sistema que arrenca de manera emblemàtica el 1984 a Santa Coloma de Gramenet, i que va anar implantant-se de manera progressiva en la resta de centres de Catalunya.
Més tard vindran els atacs a la posició del català a les escoles, amb les primeres sentencies judicials a la dècada de 1990, quan es comença a qüestionar en via judicial l’ús de les llengües vehiculars a l’ensenyament, i la coneguda com a Llei Wert que nítidament volia “espanyolitzar els nens catalans”. En els darrers temps són ben presents les iniciatives promogudes per grups partidaris de donar més presència del castellà a les aules, darrere de les que l’autor veu una intenció política, orientada a consagrar la “supremacia del castellà”, més que cultural o educativa.
El relat que dibuixa Joan Ridao de la persecució del català a les escoles de Catalunya és certament dramàtic, i ha estat una constant en règims i governs espanyols de tota mena i tota ideologia. Tot legat ho sintetitzava prou bé Miguel de Unamuno quan deia que la imposició del castellà havia estat la més gran obra cultural d’Espanya, de manera que la resta de llengües de l’Estat acabarien morint en pau.
Una història del català a l’escola. Del Decret de Nova Planta al 25% de castellà. Editorial Pòrtic. Barcelona, 2023. 240 pàgines. 17,90 €
