Dins el darrer blau (1994), la novel·la que suposà l’entrada de Carme Riera en el gènere històric, celebra el seu 25è aniversari aquest 2019. Amb aquest motiu es publica una edició especial (Edicions 62) amb postfaci Manuel Forcano. A Dins el darrer blau, Riera fa un viatge a la Mallorca del segle XVII per narrar com era la vida dels jueus conversos a l’illa, perseguits per la Santa Inquisició. La novel·la va obtenir un gran reconeixement a l’època, i es va endur entre altres el Premi Josep Pla el mateix 1994 o el Premi Nacional de Narrativa del ministeri de Cultura, l’any 1995. A Itàlia va rebre l’Ellio Vittorini a la millor novel·la estrangera d’aquell any.
Els fets reals de la persecució per la Inquisició
Carme Riera va novel·lar a Dins el darrer blau uns fets reals, ocorreguts entre 1688 i 1691, quan un grup de 30 jueus que volien fugir de l’illa van ser capturats i condemnats a la foguera per la Inquisició. Eren els xuetes, els jueus conversos, “víctimes d’una discriminació històrica que mai abans havia estat denunciada”, recorda Manuel Forcano en el seu postfaci escrit per aquesta edició especial.
Riera explica que la va escriure per resoldre per què quan era petita, a l’escola, alguns “insultaven els nens que tenien un determinat cognom, un llinatge que concitava totes les ires”. Eren, probablement, descendents de famílies jueves mallorquines. Ja de gran, ho va “investigar”, fins a topar amb el tràgic episodi històric de la crema de trenta xuetes. “Vaig estar 5 anys treballant als arxius, on hi ha els interrogatoris dels inquisidors”, recorda.
Per l’escriptora l’obra segueix ressonant en l’actualitat, perquè “parla de minories perseguides, i planteja l’horror que impliquen les qüestions religioses i la intransigència; això és completament actual”, diu. D’altra banda, Riera ha recordat que quan es va publicar la novel·la va concitar reaccions oposades. D’una banda, els que van considerar que “la roba bruta es renta a casa”. De l’altra, gent diversa que es va sentir reflectida i agraïda que es dignifiqués una part de la població mallorquina.
Riera ha confessat que ho va “passar molt malament” escrivint aquesta novel·la: “Em despertava amb ells, però no els podia salvar…No podia fer res més que enviar-los a la foguera”, recorda pensant en els 30 jueus conversos i el seu tràgic final, que el llibre recull fidelment.
