Capvespres de foc i de grana (Edicions Cal·lígraf) recupera la narrativa de l’escriptora osonenca Anna Dodas (Folgueroles, 1962 – Montpeller, 1986), apareguda en diverses publicacions o que encara era inèdita. Dodas és coneguda avui com a autora dels poemaris: Paisatge amb hivern (1986), amb el qual va guanyar el premi Amadeu Oller, i El volcà (1991). En una entrevista a l’ACN, Caterina Riba, coeditora del llibre d’Anna Dodas, juntament a Ester Pou, ha considerat que la prosa de Dodas és “molt atmosfèrica, evocadora i enigmàtica” i ha destacat que també hi juga un paper molt important la música. Creu que “hi ha molt diàleg i relació” entre la seva obra poètica i la narrativa perquè les escrivia de forma simultània.
Edicions Cal·lígraf ha destacat que la veu d’Anna Dodas és “colpidora, d’una bellesa punyent, amarada de dolor i d’un cert desafiament. Malauradament, la seva producció és tan intensa com breu”, ja que es va veure truncada pel seu brutal assassinat mentre viatjava pel sud de França amb una amiga l’any 1986, quan la poeta tenia 23 anys. Més de 30 anys després de la seva mort, el llegat de Dodas ha tingut “un impacte relatiu”, per la qual cosa l’editorial considera que la publicació d’un volum amb la narrativa de Dodas era “una assignatura pendent”.
Riba ha explicat que Dodas és coneguda especialment pels seus poemes i té dos reculls que es van reeditar l’any 2015. “La seva narrativa era molt desconeguda fins ara”, ha assegurat. De fet, alguns dels seus relats s’havien publicat en revistes entre els anys 80 i 90 i “havien passat desapercebuts”, però n’hi havia molts d’inèdits. “La nostra intenció era la de difondre l’obra en prosa d’Anna Dodas”.
Capvespres de foc i de grana està format per 10 relats d’extensió variable, l’últim dels quals és una reflexió al voltant del compositor Johann Sebastian Bach que per ella va ser una gran influència. “L’hem volgut incloure perquè ella, a més de dedicar-se a les lletres, era guitarrista i la seva relació tan íntima amb la música va influir i va transformar la seva obra literària”.
Riba ha considerat que la seva prosa és “molt atmosfèrica, evocadora i enigmàtica. El que m’ha cridat l’atenció és la seva mirada literària que és molt persistent i obsessiva, ella va gratant per descobrir i desvetllar més i més i enfonsar els dits cap al misteri de l’existència”. També li fascina la música de la seva obra, un dels relats, per exemple, està escrit en forma de fuga musical. “La música hi és molt present i aquest diàleg m’ha interessat moltíssim”, ha assenyalat Riba.
La música
Ha declarat que la música no només és un tema a Capvespres de foc i de grana, sinó que és estructura i material literari en si. Riba ha presentat com un dels altres temes, el llenguatge en si i la seva capacitat per representar. “Hi ha una part de metaliteratura”, ha dit.
Va ser la família d’Anna Dodas qui li va explicar a Caterina Riba que hi havia textos inèdits i que ella volia ser narradora més que poeta. Riba es va posar en contacte amb la família perquè li ensenyessin el material. Ells havien ordenat tots els papers de Dodas, que estaven manuscrits o picats a màquina. La família ho havia ordenat i Riba va anar llegint tot el que hi havia per veure quins eren els textos que tenien més interès per fer-ne un recull. La família tenia també textos de quan era adolescent i molt jove.
