Quan Albert Camus va morir, el 4 de gener de 1960, víctima d’un accident de cotxe, portava al seu maletí un manuscrit en el qual estava treballant i que finalment es publicaria el 1994. El primer home tenia molt d’autobiogràfic. Era la història d’un nen, orfe d’un pare mort al front de la Gran Guerra, que viu amb la seva mare menorquina analfabeta en un miserable barri de la ciutat d’Alger. Així que La caiguda va ser la darrera novel·la que Camus va publicar en vida.
Herbert Lottman, a la seva clàssica biografia de l’escriptor, assenyala que La caiguda és “de totes les obres de Camus, la menys coneguda pel que fa a la concepció i les fonts” i la ubica com un relat que havia de formar part de L’exili i el regne i es va acabar convertint en una novel·la breu, que Camus va escriure de manera ràpida i va publicar l’any 1956, com sempre a Gallimard.
En tot cas La caiguda s’ha mantingut com un dels referents de l’obra camusiana, un relat, amb un fi sentit de la ironia sura per totes les seves pàgines, sobre el sentit de l’existència, la culpa i la responsabilitat, els valors morals i socials… Tot l’univers d’Albert Camus condensat en les poc més de cent pàgines que Anna Casassas ha traduït (brillantment) al català i que publica l’editorial Raig Verd.
L’editorial barcelonina ha emprès la important tasca de publicar noves traduccions d’Albert Camus al català. Aquest fet, rellevant per la nostra llengua i cultura, ja hauria de merèixer el reconeixement unànime. L’home revoltat es va publicar a finals de l’any passat, amb la històrica traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios revisada per Casassas, i aquest mateix any està prevista la publicació d’El primer home, aquell manuscrit en el qual treballava Camus a la seva mort, i Escrits llibertaris l’any vinent.
Penitent en vida
Una conversa de bar, en una ciutat trista i humida, es converteix en el llarg monòleg de Jean-Baptiste Clamence, un penitent en vida, que explica la seva particular davallada als inferns de la culpa. Clamence és un home enamorat d’ell mateix, un advocat triomfador brillant, amb uns principis aparentment nobles en recerca del bé. Però quan veu com una noia es llença des d’un pont a París, no fa res per ajudar-la. Aquest incident trasbalsa la seva existència i el sentiment de culpa el consumeix i passa a ser un “jutge penitent”. Fuig, arrossegant la culpa.
De manera genial, Albert Camus ens descobreix la caiguda als inferns de Clamence, en un relat que, en certs punts es podria comparar a algunes narracions de Dostoievski, per a convertir-se en una obra mestra.
La caiguda constata també l’absoluta vigència de l’obra d’Albert Camus. Els seus llibres són un manual de supervivència en aquest món en què els valors, la responsabilitat i la coherència són tan escassos. La caiguda és, també i encara, una radiografia del nostre temps.
La caiguda. Albert Camus. Traducció d’Anna Casassas. Raig Verd Editorial. Barcelona, 2022. 126 pàgines. 16,00 €
