Tal dia com avui de fa 88 anys el president Lluís Companys pronunciava aquestes paraules des del Palau de la Generalitat:
«Catalans: Les forces monarquitzants i feixistes que d’un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder. Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions. Els fets que s’han produït donen a tots els catalans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill. […] La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret […]. En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola […].»
El context espanyol havia estat determinant per l’arribada a aquest punt. Les eleccions estatals de novembre de 1933 havien estat guanyades per la coalició del Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux, i la CEDA, de José María Gil Robles. Si l’arribada de la 2a República espanyola havia resultat una esperança per als sectors més progressistes de la península, la victòria de la coalició de dretes era vista com una involució. És per això que aquest període ha estat conegut com el “Bienni Negre”.
Les tensions entre el govern d’esquerres de la Generalitat i els governs de dretes de Madrid de seguida van aflorar. Un dels punts on arribà el xoc va ser amb l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu aprovada al Parlament de Catalunya: una mesura per protegir els camperols, facilitant-los l’adquisició de la terra que conreaven i establint una durada mínima dels arrendaments. Els grans propietaris, en aliança amb el govern espanyol, aconseguiren declarar anticonstitucional l’esmentada llei.
Insurrecció contra l’Estat
Això provocà que les diferències entre el govern de la Generalitat i l’executiu de Madrid s’anessin accentuant. El dia 6 d’octubre de 1934 es va convocar una vaga general i prop de les 8 del vespre el president Companys va pronunciar des del balcó del Palau de la Generalitat el discurs que hem citat a l’inici d’aquest article. Els punts de vista sobre els objectius d’aquella proclama eren diversos: mentre que alguns sectors s’hi adheriren com una revolta en contra d’aquell govern espanyol en concret, els col·lectius més abrandadament independentistes la secundaren com una insurrecció contra l’Estat espanyol, malgrat que el discurs de Companys ja donava a entendre que la seva voluntat era la de modificar l’ordenament estatal.
Mentrestant, el cap de l’exèrcit espanyol a Catalunya, el general Batet, va proclamar l’estat de guerra desplegant les seves tropes per la ciutat. Companys hi havia pactat una hora de treva, per tal que el general pogués prendre la decisió de secundar la proclamació de l’Estat català o no. Aquella hora va ser aprofitada per desplegar l’exèrcit i apropar-se al Palau de la Generalitat. Se succeïren enfrontaments entre l’exèrcit i militants independentistes, al llarg de la nit.
El president Companys va anunciar la rendició a les 6 del matí, amb el Palau de la Generalitat assetjat per totes bandes. El govern català va ser detingut, amb l’excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que va poder marxar a l’exili. L’executiu català seria empresonat al vaixell “Uruguai” ancorat al port de Barcelona. Diversos membres lleials de la Guàrdia d’Assalt i dels Mossos d’Esquadra lleials al govern de la Generalitat també serien empresonats, així com l’alcalde de Barcelona, regidors i diversos consistoris catalans, funcionaris, juntament amb militants independentistes. El desembre del 1934 hi havia uns 3.400 presos polítics a Catalunya arran d’aquests fets.
Durant els fets del 6 d’octubre hi va haver 74 morts arreu del país i 252 ferits. Es van prohibir diversos diaris i publicacions. El govern de la Generalitat va ser substituït fins a l’any 1936 per membres dels diferents partits de dretes i les competències de la institució van ser temporalment eliminades.
