El Palau Robert acull una exposició que aborda la tasca del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana per lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil. ‘Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939’ dona a conèixer la varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar. Inclou un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes. Es pot visitar des d’aquest dimarts fins al 5 d’abril de 2021 a les Sales 1 i 2, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i n’és la comissària la periodista Ester Boquera.
El Comissariat de Propaganda, un organisme que es va crear l’octubre de 1936, va desplegar una estratègia comunicativa d’ampli abast. Va treballar per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola. Durant la Guerra Civil la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte. Com ha explicat el Palau Robert, “en els dos bàndols es van organitzar aparells persuasius per difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional”. L’exposició no només reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, sinó que també les contextualitza i n’explica els motius.
La mostra també vol homenatjar i dignificar la figura de Jaume Miravitlles i la dels centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes. El polític i periodista Jaume Miravitlles es va adonar de la necessitat que la Generalitat disposés d‘un servei de propaganda oficial per evitar que la veu institucional del govern català no quedés sepultada entre la propaganda franquista i la del govern de la República.
El títol de l’exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada.
Algunes de les curiositats que es poden trobar a l’exposició són l’esborrany d’una carta de Salvador Dalí adreçada al seu amic d’infantesa Jaume Miravitlles en què s’ofereix a treballar en un encàrrec molt particular; el cartell de l’última Diada legal que se celebra a Catalunya fins a la Transició, o unes il·lustracions originals dels treballadors del Comissariat que Lola Anglada va traçar.
Al llarg de l’exposició també es pot sentir la cançó ‘El més petit de tots’, que ha recuperat el grup Nainonain, inspirada en l’estatueta homònima que va crear el Comissariat de Propaganda i que es va considerar “la mascota de la Revolució”.
Blocs
El relat expositiu s’estructura en quatre apartats. El primer bloc no arrenca amb la Guerra Civil, sinó que es remunta uns anys enrere, a principis de segle XX, i apunta la importància del desenvolupament de la publicitat a Catalunya i com les tècniques i el coneixement d’aquesta es van incorporar a la propaganda en esclatar el conflicte bèl·lic.
La mostra segueix amb la posada en marxa del Comissariat de Propaganda, l’octubre de 1936. Des d’aquell moment i durant uns mesos viu un període d’esplendor durant el qual es consolida. El tercer bloc comença amb els anomenats Fets de Maig de 1937, una lluita armada pel poder a la rereguarda catalana entre els diferents partits i sindicats. El darrer tram de l’exposició comença quan les tropes franquistes trepitgen Catalunya i ocupen la primera capital catalana (Lleida), l’abril de 1938.
