Els rapers Pablo Hasél, Valtònyc i Elgio protagonitzen el documental ‘No callarem’, que s’estrena aquest dissabte a l’In-Edit. En una entrevista amb l’ACN, Fran Garcia, membre de la plataforma No callarem, destaca que volien mostrar la cara “més íntima” dels tres rapers en aquest documental, que denuncia la repressió contra la llibertat d’expressió. “Volíem desemmascarar aquests tres rapers que se’ls ha titllat sovint de molt radicals i gairebé s’ha justificat que estiguin a la presó perquè no agrada la seva música”, diu la codirectora del documental Claudia Arribas. La pel·lícula, que recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Hasél a la presó, es projecta aquest dissabte a l’Aribau Multicines i el 3 de novembre.
El rodatge del documental, codirigit per Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan Martínez, va començar deu dies abans de l’empresonament de Hasél. El primer dubte que va tenir l’equip del documental va ser si anaven a la presó de Lleida a cobrir l’empresonament, però ja hi havia molts mitjans que cobrien la notícia i van considerar que aquest no era el documental que volien fer.
En aquest sentit, Arribas declara que justament la pel·lícula pretén fer “un repàs de la història de vida dels tres rapers” i que la gent, “més enllà de si és propera al món del rap o dels moviments socials, pugui entendre que ells tres han sacrificat la seva llibertat per la nostra i pels nostres drets d’expressió”.
El film denuncia la repressió contra la llibertat d’expressió i se centra en els casos d’Elgio, Pablo Hasel i Valtònyc, que comparteixen la seva història des de la “inhabilitació, la presó i l’exili”. Arribas remarca que els tres tenen “històries similars” i des de molt joves van trobar en el rap “la seva manera de reivindicar els drets que creien que s’havien de defensar pel bé de tota la societat”.
La codirectora del documental explica que no volien simplement explicar la situació dels tres rapers a nivell judicial perquè és un tema ja explicat pels mitjans de comunicació. “Volíem explicar la història més íntima” dels tres rapers, de “tres persones que pateixen un trasbals que podria passar-li a qualsevol només per fer música”, destaca Garcia.
La plataforma No Callarem s’ha aliat amb la productora Bruna “no només per narrar uns fets concrets, sinó per usar el cinema i la seva capacitat de penetració en amplis sectors de la societat per denunciar a l’Estat i capgirar la repressió en forma de bumerang per convertir-la en una eina contra l’opressió i la vulneració de drets”.
Ana Tijoux, Yolanda Sey i Bittah
L’equip del documental viatja a Brussel·les, on Ana Tijoux conversa amb Valtònyc; comparteix les cartes escrites de Hasél a Bittah (Tribade) des de la presó, i fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. A banda de les converses, les tres artistes versionen lletres dels rapers i també en creen de noves en cançons inspirades en ells, cadascuna amb el seu toc personal, creant així una banda sonora única i genuïna per al film. També s’hi sumen amb cançons creades per a l’ocasió Albert Pla, Za!, Las Bajas Pasiones, Mateu Matas ‘Xurí’ i Irene Reig.
Al setembre de l’any passat la plataforma van demanar la llibertat immediata de Pablo Hasél, empresonat des de febrer del 2021; el lliure retorn de Valtònyc i l’arxivament de la causa oberta contra Elgio (tres anys d’inhabilitació) i totes les causes de persones represaliades per exercir la llibertat d’expressió.
Arribas destaca l’energia que té Hasél. “No desisteix i té una gran força i vitalitat i té la determinació de seguir lluitant i fer el que calgui”, manifesta la codirectora. Per altra banda, diu, tant Valtònyc i Elgio “han patit més de desgast perquè han passat uns quants anys”. “A nivell del documental ha estat increïble com s’han implicat”, assegura.
Entrevista a Hasél a la presó
‘No callarem’, que s’estrena a l’In-Edit, recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Hasél a la presó de Ponent a Lleida. Arribas explica que l’entrevista va ser bastant difícil d’aconseguir, però “des de la conselleria de Justícia es va veure com una oportunitat per fer una denúncia sobre què passa amb la llibertat d’expressió a Catalunya amb les idees més contràries a l’Estat”. Van tenir, apunta, 30 minuts per fer-la. A ells, els va sobtar molt que Hasél digués que no espera que se li rebaixi la condemna ni un sol dia. “No està acceptant el programa de rehabilitació de la presó perquè hauria d’assumir que és culpable”, destaca.
La pel·lícula oscil·la entre el documental musical i el documental social i de denúncia i ha comptat amb el suport popular d’un Verkami que va recollir, en 40 dies, 89.075 euros de 868 mecenes.
Recorregut
Garcia apunta que estan ara buscant distribuïdor i intentaran que el recorregut de la pel·lícula sigui per festivals i mercats audiovisuals d’àmbit europeu i internacional de qualsevol tipus. Si arriba la possibilitat també voldrien estrenar-la en sales de cinema.
