No anem a parlar del llibre en concret “Els falciots” (Los vencejos, en l’original en castellà) de Fernando Aramburu. No entrarem en absolut a fer-ne cap valoració literària, sens dubte de categoria sabuda la trajectòria de l’autor, i ni tan sols entrarem en el fet que es dediqui una extensa entrevista a un autor en llengua castellana havent-hi com hi ha tants d’altres canals en aquesta llengua on pot rebre promoció aquesta obra i tampoc no valorarem ara si altres obres en llengua catalana podrien haver rebut un tracte semblant. Del que parlarem solament és del “cairon”, del rètol explicatiu sobreposat a la imatge, l’impacte del qual pot ser més potent que el contingut de l’entrevista parlada.
El llibre “Los vencejos” apareix també en la traducció catalana “Els falciots” i l’anunci escrit, el “cairon” televisiu, en tria la forma original per fer-ne la promoció mentre que en pantalla hi apareixen les dues portades, en català i en castellà. El missatge visual que se’n desprèn és “Se n’ha fet la traducció en català, però deixeu-vos de bestieses (parafrasejant Ada Colau) i llegiu-lo en castellà”.
Hi ha qui pot argumentar “sempre millor l’original, com a les pel·lícules”. Hi estem d’acord. Ara bé, oi que diem “Guerra i Pau” i no pas “Война и мир”? O “Sentit i sensibilitat” i no pas “Sense and Sensibility” o “Els miserables” i no pas “Les Misérables”? Efectivament, qui llegeixi rus, anglès i francès, que en triï l’original… o que es fiï d’una bona traducció que els faci arribar més fàcilment a l’essència de l’obra. Ah! Com que el castellà el sabem tots… ja no ens cal ningú, cap traductor professional que ens ajudi. I així acabarem anomenant “vencejo” al bonic ocell anomenat falciot negre, falcia o falcija, ginjola o vinjola a les Balears i falcilla al Segrià i a la Noguera.
I així mot a mot, paraula a paraula fins que el vers de Salvador Espriu “Però hem viscut per salvar-vos els mots / per retornar-vos el nom de cada cosa”, del poema “Inici de càntic en el temple”, ja no tindran sentit. Buenas noches i tápate.
