El nombre de produccions candidates es manté en les 59, la majoria en la llengua dominant i que té un estat al darrera
Un total de 25 llargmetratges de producció catalana són els candidats a la 13a edició dels premis Gaudí, segons ha informat l’Acadèmia del Cinema Català. Els 25 films formen part del paquet de 59 produccions que poden endur-se algun dels guardons, sumant-hi les 6 pel·lícules europees, els 14 curtmetratges i els 10 documentals. Malgrat que la xifra general de pel·lícules inscrites es manté estable, el nombre de llargmetratges de ficció rodats en català ha passat dels 14 l’any passat -una xifra molt alta respecte edicions anteriors, però amb una mida i uns pressupostos baixos- als 6 d’aquest any. Per contra, les produccions catalanes en altres llengües (principalment, en castellà) augmenten, passant dels 15 títols l’any passat als 19 d’aquest
Considerar cinema català les pel·lícules en espanyol provoca la pèrdua d’al·licients pel rodatge en català
Les produccions es divideixen en 31 llargmetratges de ficció, 10 documentals, 4 pel·lícules per a televisió i els 14 curtmetratges esmentats. El dimecres 16 de desembre serà la data d’inici de la primera ronda de votacions dels acadèmics.
Rodar en català, una tendència a la baixa, ja que no té cap al·licient
A l’estatueta a millor pel·lícula del 2020, destinada exclusivament a cintes rodades en català, hi ha ‘Bronko’, d’Isaac Ulam; ‘La dona il·legal’, de Ramon Térmens; ‘La vampira de Barcelona’, de Lluís Danès; ‘Les dues nits d’ahir’, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; ‘L’Ofrena’, de Ventura Durall, i ‘Terra de telers’, de Joan Frank Charansonnet. L’any passat el guardó se’l va endur ‘Els dies que vindran’, dirigida per Carlos Marques-Marcet.
Si es fa una retrospectiva, amb l’excepció de l’any passat, en què hi van optar 14 cintes rodades en català, hi ha una tendència a la baixa els últims cinc anys. El 2016 van ser 12 les pel·lícules candidates fetes en català, el 2017 la xifra ja va caure fins a les 7, el 2018 van ser un total de 8, el 2019 7 i l’any passat, una excepció, 14. En l’edició 2021 dels guardons les candidates marca un rècord a la baixa.
L’increment de la versió original catalana de l’any passat va ser una excepció pel que fa al nombre absolut, però ja indicava que la indústria en català trontollava. En la majoria dels casos, la mida i el pressupost de les produccions es va reduir. De fet, només 3 de les 14 produccions candidates a millor pel·lícula van aconseguir el pressupost mínim per rodar una ficció, situat en un milió d’euros. La mitjana de les produccions europees està per sobre els tres milions.
D’aquests 14 títols, 5 s’havien fet amb menys de 500.000 euros i, algunes, no havien assolit ni el llindar dels 100.000 euros. Si aquestes pel·lícules van arribar a les pantalles és gràcies a les aportacions voluntàries dels actors i de part de l’equip tècnic o a una estructura acadèmica que acompanya un projecte de final de carrera.
Candidates d’altres categories
Quant a la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana hi competeixen dinou llargmetratges, entre ells, ‘A casa’, de Raül Busquets; ‘A Stormy Night’, de David Moragas; ‘Baby’, de Juanma Bajo Ulloa; ‘Hogar’, d’Àlex Pastor i David Pastor; ‘La boda de Rosa’, d’Icíar Bollaín; ‘Sentimental’, de Cesc Gay; ‘La niñas’, de Pilar Palomero, o ‘Voces rotas’, d’Héctor Fáver.
Les sis pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són ‘Dios es mujer y se llama Petrunya’, de Teona Strugar Mitevska (República Macedònia del Nord); ‘Les vides de Marona’, d’Anca Damian (França); ‘Little Joe’, de Jessica Hausner (Alemanya); ‘Longa noite’, d’Eloy Enciso (Espanya); ‘Sobre lo infinito’, de Roy Andersson (Alemanya), i ‘Sorry We Missed You’, de Ken Loach (Regne Unit).
Entre els catorze curtmetratges seleccionats hi ha ‘Candela’, de Marc Riba i Anna Solanas; ‘Cua de Sirena’, d’Alba Barbé Serra; ‘Feroz’, de Nina Amat; ‘Homenatge a Judes’, de Manel Raga Raga; ‘I dont’ think is going to rain’, d’Adrià Guxens, o ‘Ni oblit ni perdó’, de Jordi Boquet Claramunt.
Finalment, pel que fa als documentals, alguns dels 10 títols seleccionats són ‘Sanmao: la novia del desierto’, de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; ‘Niños somos todos’, de Sergi Cameron ‘¿Puedes oírme?’, de Pedro Ballesteros; ‘La Mami’, de Laura Herrero Garvin; ‘Descubriendo a José Padilla’, de Marta Figueras i Susana Guardiola, o ‘El caso Loveparade’, de Dominik Wessely.
