L’expresident del Parlament Roger Torrent explica en el llibre ‘Pegasus. L’estat que ens espia’ (Ara Llibres) la seva experiència com a víctima d’un cas d’espionatge. Un llibre entre la crònica periodística i el thriller polític que detalla en primera persona com va viure la irrupció del cas Pegasus. Un correu electrònic d’un periodista no habitual dels que solen fer el seguiment parlamentari en una bústia genèrica, la notícia d’una investigació internacional conjunta entre els diaris The Guardian i El País, trucades encriptades, desconfiança i desconcert. Aquest és el punt d’arrencada del primer llibre que ha escrit l’expresident del Parlament.
Com et sents quan les teves converses han estat escoltades, gravades, fiscalitzades? Qui hi ha al darrere? Quin ús se’n pot fer? Totes aquestes preguntes sobrevolen les reflexions que Torrent escriu i comparteix. Tot plegat arran que es fes públic que l’expresident era una de les persones espiades a través del seu mòbil pel programa Pegasus, que pertany a una empresa israeliana que només ven als governs.
A través de les pàgines de ‘Pegasus’, Torrent explica com va irrompre en la seva vida la sensació de vulnerabilitat i violació de la privacitat a partir del 6 de juliol del 2020, quan una sospita va començar a planar sobre el seu gabinet, fins a confirmar les premisses amb entitats internacionals de verificació.
En el llibre, de més de 200 pàgines, Torrent admet que potser no s’arribarà a saber mai l’origen i qui va donar l’ordre d’espiar. “Quan va començar tota aquesta història? En quin moment en fixem l’origen? La primera ordre, aquell que la pronuncia, aquells que l’executen. És possible que no ho arribem a saber mai del tot. Que hàgim de resignar-nos a conviure amb l’ombra de la possibilitat que aquest cas enteranyinat hagi estat així sempre. Que les arrels siguin tan intricades que sigui massa difícil identificar-ne el principi, i les branques tan esteses que sigui impossible calibrar-ne les conseqüències definitives. Com si es tractés d’una heura que ha envaït, a poc a poc i sense avisar, tota la façana”, afirma Torrent.
També explica, en primera persona, com es va sentir en conèixer la notícia: “Espia. No és inesperat, però no per això deixa de ser impactant. És com quan cadascun dels porus de la teva pell sap la veritat d’una cosa, però el cervell es resisteix a assumir-la perquè li falta algun element, un mot, una imatge, un gest per confirmar-la. La confirmació ja ha arribat”.
Al llarg del llibre també defensa que “fer servir els recursos governamentals per espiar la dissidència legítima és creuar una línia que diferencia entre democràcia i dictadura”. I ho defineix com “el precipici definitiu de l’autoritarisme”.
En aquest context, Torrent admet que tothom té converses informals, bromes entre col·legues i moments d’ironia que aïllades del seu context podrien resultar “compromeses” i, en política, “devastadores”. Per aquest motiu, afegeix que aquest tipus d’informacions s’utilitzen per “amenaçar”.
L’expresident conclou que és “inajornable” el debat sobre els límits ètics dels algoritmes, la intel·ligència artificial i els micròfons. I diu que és un àmbit “necessari i relliscós alhora” que s’haurà d’abordar des dels parlaments.
