L’historiador Josep Maria Figueres publica una obra plena d’inèdits després de quinze anys d’investigació
L’historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Figueres posa al descobert a la biografia ‘Pau Casals. Música i compromís’ (Enciclopèdia Catalana) la vigilància policial a la qual va estar sotmès el violoncel·lista i compositor per part del franquisme a través d’ambaixades i consolats, així com el seu vincle amb Catalunya i els seus símbols, com Montserrat, la sardana i els Jocs Florals de l’exili, segons ha explicat l’autor en una entrevista a l’ACN. Després d’una investigació de 15 anys a més de 50 arxius d’arreu del món realitzada en col·laboració amb la Fundació Pau Casals, i que també ha inclòs més de 8.000 registres i 40.000 unitats documentals, Figueres ha reunit al llibre 500 imatges i documents, molts inèdits.
El llibre, que es publica coincidint amb els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, inclou aportacions noves sobre la vida i obra del mestre, com les relacionades amb la persecució franquista o l’intent frustrat de tocar ‘El pessebre’ al Vaticà.
Entre els episodis inèdits més destacats de l’obra hi ha el seguiment al músic per part de la diplomàcia franquista durant l’exili (1939-1973) i els informes policials estatals i internacionals que es van generar al seu voltant. En el primer cas, el franquisme va dedicar a Casals centenars d’informes, cartes, notes i memoràndums pel seu predicament mediàtic i la seva significació mundial. “Era vist per les autoritats franquistes amb prevenció”, ha remarcat Figueres.
Segons les seves investigacions, l’acció de Casals i les seves paraules tenien ressò, i els consolats, ambaixades i delegacions arreu del món miraven amb qui parlava i què deia. D’aquesta manera, la biografia mostra tant un Casals “protagonista” en els seus vessants de músic i de vida social. L’investigador ha localitzat informes al voltant del músic de pràcticament tots els cossos policials tot i que algun document s’ha destruït.
Amb Catalunya al cor
Entre els seus trets singulars hi ha també el fet de comptar amb una perspectiva eminentment catalana. Segons ha recordat Figueres, les biografies de Casals han estat “molt nombroses”, i ara feia temps, gairebé mig segle, que a Catalunya no en sortia cap. “Des d’una mirada catalana fa quatre dècades que llargues que no en teníem cap de biografia”, ha afegit.
Figueres ha consultat arxius i testimonis, cosa que li ha permès una mirada “a un dels catalans, si no el català més conegut internacionalment i més important del segle XX”. Ha destacat que el compositor va tenir una vida “dilatada”, ja que va morir el 1973, i el 1900 ja era conegut internacionalment. A més va residir a Nova York, París, Puerto Rico amb una “extraordinària capacitat de mobilitat”. Allà on va anar va generar documentació important per a la història de Catalunya, i que ara reuneix en aquest volum.
Tots aquests documents estan repartits per arxius de diferents parts del món, també de catalans. “Quan dic mirada catalana és l’objectiu de la cerca: mostrar Pau Casals en la seva relació amb Catalunya”, ha resumit Figueres. La biografia també destaca la relació del músic amb espais com Montserrat, la seva vinculació amb la sardana, amb els Jocs Florals de l’exili, i les seves actuacions amb peces que han esdevingut gairebé himnes, com ‘El cant dels ocells’.
“Ell manté tota la vida una alta estima per la seva pàtria i l’exterioritza amb les seves realitzacions i els seus comportaments”, explica l’historiador, cosa que no ha succeït amb altres músics, com per exemple Xavier Cugat. De fet, Casals va viure fins a la mort a l’exili, cosa que li va representar un patiment “molt dur”, i va ser un “greuge” que va tenir molts anys, del 1939 fins al 1973, “tota una vida”.
Ha destacat que sempre va tenir Catalunya al cor, “i no perquè hi posés una bandera”, sinó que se sentia “profundament vinculat” a la seva terra de la infància, en concret a El Vendrell, la platja de Sant Salvador i, més endavant, Prada. Tant era així que els refugiats a l’exili sabien que podien comptar amb Casals per a qualsevol esdeveniment relacionat amb Catalunya, i tot i que no va fer “grans declaracions” el seu comportament sempre va ser lineal, però “sempre” a favor de Catalunya.
Figueres ha afegit que en aquest terreny també és inèdit el lligall d’un judici que el va tenir al Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques on se’l va condemnar amb un milió de pessetes. En aquell judici s’aprecia “l’atac del franquisme a la catalanitat i els sentiments republicans demòcrates”.
Un Pau Casals per carta
Un altre dels aspectes inèdits de l’obra són les desenes d’imatges familiars on destaca el “riquíssim” epistolari de Casals amb periodistes, músics, escriptors i polítics contemporanis. En relació amb la família, l’autor ha consultat milers d’imatges del fons Casals, així com l’epistolari amb la seva mare, Pilar Defilló.
“Era un personatge que, sense ell voler-ho, es feia notar per la seva qualitat, valors, empatia i tracte”, ha considerat Figueres, que ho atribueix a la suma de dos aspectes: primer, el valor de la seva exigència musical i, segon, el seu compromís cívic, que eren “únics” i el van convertir en un personatge singular.
Ara la voluntat de l’autor és que l’obra, “un resum de 400 pàgines”, pugui culminar en un resum d’un centenar de pàgines “molt més sintètic” i que no sigui una biografia dels tòpics al voltant de Casals. Ara bé, ha alabat que l’edició d’Enciclopèdia Catalana és molt singular i n’ha destacat la presència de notes, biografia i reproducció d’imatges. “És el llibre que presenta un Casals més ple en la seva doble conjunció de text i d’imatge”, ha remarcat.
