L’escriptora Núria Pradas ha guanyat el 40è Premi Ramon Llull amb la novel·la Tota una vida per recordar, una història sobre una jove de 16 anys, Sophie Simmons, que a l’any 1932 se’n va de Nova York a Los Angeles per a treballar com a animadora de dibuixos als estudis cinematogràfics de Disney Studios. Simmons buscarà complir el seu somni i obrir-se camí en un món d’homes.
La novel·la s’emmarca entre dues pel·lícules que, segons l’autora, van marcar “dues èpoques no només a Disney Studios, sinó al món del cinema d’aquella època”. Per una banda, Blancaneu (1937), “el primer llargmetratge de la història que va marcar l’època d’or de Disney Studios”. Per altra, Dumbo (1941), que es va produir durant la gran vaga d’aminació “que va posar sobre la taula les reclamacions i drets dels animadors i que va durar quatre mesos”.
Pradas ha descrit Tota una vida per recordar com la “lluita d’una dona pels seus somnis, per un somni que en aquell moment era gairebé impossible”, i l’ha descrit com “un homenatge a les dones que han lluitat per un somni encara que estigués en mans d’homes”. L’autora Pradas ha reconegut que està enamorada de la protagonista del llibre i ha admès que no l’ha fet ella perquè “dones com la Sophie Simmons n’hi ha hagut, n’hi han i n’hi hauran”.
La novel·la es publicarà el 4 de març i s’editarà en català, en castellà, en italià i en portuguès. El Premi Ramon Llull té una dotació econòmica de 60.000 euros.
