Guillem Agulló i Salvador, antifeixista, va ser assassinat a Montanejos l’11 d’abril del 1993 per un grup de neonazis. Pedro Cuevas, l’autor confés de la ganivetada que va acabar amb la vida d’Agulló, va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals només en va complir quatre. L’escriptora narra al llibre ‘Guillem’ (Amsterdam) l’assassinat de Guillem Agulló, el judici posterior i com això va afectar a la societat. Un dels punts més importants del llibre, però, se centra en la reacció de part de la societat i dels pares de Guillem Agulló després de la seva mort i és “no contestar l’odi amb més odi”. “Quan les persones reaccionem en positiu som capaces de superar les situacions més punyents”, assegura l’escriptora en declaracions a l’ACN.
Cadenes explica que la intenció final del llibre ‘Guillem’, que han definit com una novel·la documental, és deixar clar que “ells no guanyen ells. En aquest cas s’ha vist molt clarament que la vida guanya”. L’autora cita la família del mateix Guillem Agulló que “ha tingut sempre una actitud exemplar en molts aspectes ja des del primer moment, des del dolor màxim que és que t’assassinin el teu fill de 18 anys”. Destaca que els seus pares mai “han convertit aquest dolor, tan intens i indescriptible, i incomprensible si no el vius, en una ràbia negativa”. Ressalta que ells han donat una lliçó de dignitat, d’enteresa i d’amor a la vida. “Aquesta és la lliçó final”.
Cadenes assenyala que en el cas de Guillem Agulló hi ha hagut “un atac d’odi visceral i amb el pitjor resultat de tots, i tant la família com tota la societat no han contestat aquest odi amb més odi”.
L’escriptora diu que història de Guillem Agulló ha de servir per “aprendre que en aquest cas les forces de la reacció són capaces de tot i sempre utilitzen mecanismes similars, duts a l’extrem”. Al llibre també es mostra la cobertura d’alguns dels mitjans del tema i com, critica, es van dedicar a “tergiversar la història a consciència. Això ho hem vist fa no res, amb el tema de les detencions de la gent que era dels CDR”, afegeix. Cadenas critica aquesta “garantia de la impunitat en determinades actituds ‘feixistoides’ que continuen podent campar pels carrers sense que se’ls posi fre. Aquí el problema en realitat és estructural, un problema greu d’estructura que té l’estat espanyol”, lamenta.
En l’arrel de ‘Guillem’ hi ha el fet important de narrar el cas concret i admet que “posant els fets un darrere l’altre qui els llegeixi pot comprendre els mecanismes que es van posar en funcionament en aquest cas”. Per altra banda, ‘Guillem’ és també un homenatge a la família del Guillem Agulló que fa èmfasi en què: “Quan reaccionem en positiu, les persones som capaces de superar les situacions més estrafetes i més punyents”.
Les veus del llibre
Al llibre hi apareixen diverses veus i una d’elles és la dels pares d’Agulló, amb la seva “serenitat” i “dignitat”, però Cadenes introdueix més veus per la reacció coral que hi va haver. L’autora ressalta que aquesta història, amb “un assassinat, amb la tergiversació que va haver-hi i l’actuació de la policia i dels jutges, i aquell judici ignominiós, va colpir de maneres molt diferents tota una societat”. Cadenes ha intentat que al text hi haguessin veus de persones diferents que mostressin com va afectar a tothom aquell cas. “Volia fer un text més coral perquè té conseqüències a la societat sencera”.
Sobre l’extrema dreta al País Valencià, ha lamentat que “hi ha coses que continuen succeint” com va passar als 90. Fa tres dies, diu, a la manifestació del 9 d’octubre “la policia espanyola va permetre que elements de l’extrema dreta espanyolista assaltessin una manifestació de manera violenta”. Apunta que als 90 tenien “tot el camp obert per córrer sense cap conseqüència per assaltar, per llançar pedres contra una entitat cívica, fer pintades, amenaces, pallisses, assaltar locals…”
La publicació del llibre coincideix, sense ser intencionat, amb la pròxima estrena de ‘La mort de Guillem’, la pel·lícula que aborda el dol de la família del jove antifeixista i que ha estat rodada per Carlos Marques-Marcet.
Trajectòria
Núria Cadenes va néixer a Barcelona i viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans com ‘Vilaweb’ i ‘El Temps’. Ha publicat, entre d’altres, els llibres ‘Cartes de la presó’ (1990), ‘L’Ovidi’ (2002), ‘El banquer’ (2013) o ‘Secundaris’ (2018). Amb ‘AZ’ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians, i, amb ‘Tota la veritat’ (2016), el Crims de Tinta.
