L’escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong’o ha adreçat a Jordi Cuixart el seu poema pel desconfinament “L’albada en la foscor”. A través de l’editora de Raig Verd, que publica els seus llibres en català i castellà a tramés el poema “a en Jordi Cuixart, el pres polític que en va escriure. El vull compartir amb ell i amb qualsevol persona que vosaltres desitgeu. O encara millor, traduïu-lo i que arribi a tothom”.
Ngugi wa Thiong’o també va patir la repressió i la presó a Kenya pel seu activisme i denuncia social. Les seves obres s’han anat centrant cada vegada més en l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 prioritza el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària.
En català l’editorial Raig Verd ha publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, i el conte il·lustrat La revolució vertical.
L’alba de la foscor
Ho sé, ho sé,
posa en perill els gestos comuns dels vincles humans,
l’encaixada,
l’abraçada,
l’espatlla que oferim al plor de l’altre,
el bon veïnatge que no valorem prou
tant que sovint ens donem cops al pit
mentre fem ostentació d’un individualisme cruel,
menystenim la natura pixant-hi verí al damunt i alhora
proclamem que la propietat té tots els drets legals de la persona
i murmurem gratitud per poder participar en els déus del capital.
Oh, tant de bo fos capaç d’escriure poesia en anglès,
o en totes i cadascuna de les vostres llengües,
per compartir amb vosaltres les paraules que
Wankikũ, la meva mare kikuiu, em solia dir:
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa:
No hi ha cap nit tan Fosca
que no acabi a l’Alba,
o en altres mots:
Cada nit acaba a l’alba.
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa.
Aquesta foscor també passarà,
ens retrobarem una vegada i una altra
i parlarem de la Foscor i de l’Alba,
cantarem i riurem, potser ens abraçarem i tot.
Natura i cura travades en una verda abraçada
celebrant cada batec d’una existència comuna
redescoberta i estimada de debò
a la llum de la Foscor i de la nova Alba.
Ngugi wa Thiong’o
(traducció de Josefina Caball)
