L’escriptora i intel·lectual Isabel-Clara Simó ha mort als 76 anys a la seva localitat natal d’Alcoi, víctima d’una malaltia que ella mateixa va revelar que patia aquest agost. La seva trajectòria aplega més de cinquanta títols en tots els camps literaris i també el periodístic, camp en el que va exercir com a articulista de premsa principalment a l’Avui i també El Períódico, El Temps o Serra d’Or.
Simó és va donar a conèixer literàriament amb el llibre És quan miro que hi veig clar, amb el que va guanyar el premi Víctor Català l’any 1978. A partir d’aquí, els seus llibres s’han succeït de manera regular: Històries perverses (1992), Dones (1997), La salvatge (1993) o L’amant de Picasso (2015) per citar-ne alguns poc títols, que la van convertir en una autora popular, estimada i llegida.
En el camp de l’assaig va centrar les seves reflexions en el camp del nacionalisme i l’independentisme i la reivindicació dels drets col·lectiu i individuals: Sobre el nacionalisme (carta al meu nét), Adéu Boadella…
Isabel-Clara Simó va rebre molts reconeixements literaris i socials, entre el que destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que rebé l’any 2017.
La veu de Clara Simó ha estat sempre lúcida i reflexiva a l’entorn del nacionalisme i l’independentisme (que ja reivindicava en l’època en què dirigí la revista Canigó, entre els anys 1971 i 1983) i de la lluita i enpoderament de les dones.
