Les lletres catalanes han perdut el poeta Joan Margarit, que segons ha avançat el diari ‘El Nacional’ ha mort a 82 anys víctima d’un càncer. Nascut a Sanaüja el 1938 era un dels poetes catalanes més llegits. Arquitecte i catedràtic de Càlcul d’estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Els premis més importants que li van concedir són el Premi Nacional de Literatura, el Premio Nacional de Poesía, Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino, a Mèxic, Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda, a Xile; Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana i Premio Cervantes. Aquest últim guardó li va lliurar en un acte privat fa pocs mesos el rei Felipe VI, que va venir a Barcelona sense anunciar la seva presència.
Amb una prolífica obra poètica també va publicar assaig. Alguns dels seus referents eren Rainer Maria Rilke, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Thomas Hardy, Gabriel Ferrater i Elizabeth Bishop. Tot i que va començar a escriure poesia en castellà a partir del 1980 va passar a fer-ho només en català, fent, com ell mateix reconeixia, un salt endavant perquè entenia que la part més íntima d’un mateix només es pot expressar en la llengua pròpia. La seva va ser una poesia existencialista marcada per fatalitats doloroses com la pèrdua de la seva filla. Ha estat trad
El 2010 va pronunciar el pregó de les festes de la Mercè a Barcelona amb una defensa aferrissada de la llengua catalana i apostant per “canviar profundament la relació de Catalunya amb Espanya” i apostava perquè els ciutadans, “sigui quina sigui la llengua materna que parlem, decideixin si volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial”. Va afegir que “és possible que la nostra realitat social avui sigui bilingüe i que no triguem gaire a ser una nació amb moltes llengües maternes. Però aquesta nació, ara per ara i primer de tot, ha de defensar la seva existència i decidir quines relacions vol establir amb Espanya. Em sembla que les raons històriques són prou rotundes perquè us digui que demà no sé el que serem, però que avui l’únic que ens pot unir a tots –vinguem de la llengua que vinguem- és una Catalunya en català. Però aquest canvi de relació per a mi sempre tindrà present el que em va dir el meu amic i gran poeta castellà Luis García Montero en acabar una de les nostres converses sobre aquesta qüestió: “Joan, garantízame que tu amistad nunca se independizará de nosotros”.
Un suport a la independència que en els últims va atenuar i es va aproximar al rei Felipe VI, que com dèiem li va concedir el premio Cervantes el passat 21 de desembre en un acte privat al Palauet Albéniz en el qual va recitar versos per als reis. La seva filla, Mònica Margarit és l’actual directora general de la Fundació Princesa de Girona.
