Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

Mor el novel·lista i crític literari Robert Saladrigas als 78 anys

Va guanyar guardons com el Sant Jordi i el Crexells per 'El sol de la tarda' i el Carlemany per 'La mar no està mai sola'

|

- Publicitat -
El novel·lista i crític literari Robert Saladrigas ha mort als 78 anys degut a un càncer contra el qual portava uns anys lluitant, segons ha confirmat ‘La Vanguardia’, mitjà amb el qual va estar vinculat durant 40 anys. De fet, col·laborava al suplement Cultura/s de La Vanguardia i el seu darrer article va aparèixer dissabte. Nascut a Barcelona el 12 de febrer de 1940, va treballar en diversos mitjans de comunicació i va rebre al llarg de la seva vida nombrosos guardons com El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996 i La llibreta groga (2004), premi Josep Pla 2004.
Com s’explica a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, als 18 anys es classifica per al premi Nadal, amb No todo es negativo. Entra a treballar a l’editorial Noguer, que deixa just abans de fer el soldat, a Melilla. Al cap de quatre anys, trasllada l’experiència del viatge en un tren militar a la novel·la 52 hores a través de la pell, que no publica fins al 1970 i que esdevé finalista del premi Prudenci Bertrana 1969. Quan torna de fer el soldat, treballa un any a Solidaridad Nacional, i a partir d’aleshores es dedica professionalment al periodisme. Treballa cinc anys a El Correo Catalán, i col·labora amb regularitat a Destino, Tele-Estel, ABC, Cavall Fort, Tele-exprés, entre d’altres publicacions. Posteriorment, esdevé cap de la secció de llibres a ‘La Vanguardia’.
Com a novel·lista s’inicia en el corrent realista i publica El cau (1966), i tot seguit, publica la primera novel·la per a joves: Entre juliol i setembre (1967), premi Joaquim Ruyra 1966. A partir d’aquesta obra ha aportat nombrosos llibres a la literatura per a infants i joves: L’Àlex, el 8 i el 10 (1970), els sis volums de la novel·la El viatge prodigiós d’En Ferran Pinyol (1971-78), que va tenir una versió radiofònica; Històries a mig camí (1977); Visions de cada hora (1984) reeditada amb el títol, Contes de cada hora (1993); Un temps del diable (1994) i Amic Lu (1995).

Et pot interessar  Collboni, l'alcalde que més ha fet per espanyolitzar Barcelona presidirà l'Institut de Cultura de la ciutat

En l’àmbit de la novel·la destaquen, a més, altres llibres com ara: ‘Aquell gust agre de l’estel’ (1977), basada en la biografia de Cesare Pavese, narra tota una època, amb la voluntat d’abastar la totalitat; Pel camí ral del nord (1980); Sóc Emma (1983); Memorial de Claudi M. Broch (1986), premi Nacional de la Crítica; Claris (1990); El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996, i Còmplices de ciutat (1999). Va publicar posteriorment La llibreta groga (2004), premi Josep Pla 2004, Biografia (2005), L’altre (2008) i L’estiu de la pluja (2012),

Publicitat

El febrer del 2000 l’editorial Proa inicia la publicació de l’Obra completa amb dos volums: ‘Aquell gust agre de l’estel’ i ‘Memorial’ de Claudi Broch.

Pel que fa a la narrativa breu, cal remarcar els títols: Boires (1970), premi de narració curta Víctor Català; Imatges del meu mirall (1983), on utilitza tècniques del relat oral, en boca d’uns personatges de vida atzarosa, que mitifiquen els orígens; i Tauromàquia: sol i lluna (1991), recull d’històries que plasmen el destí de la criatura humana, immersa en una existència amenaçadora, de la qual es defensa amb les paraules.

Assajos
És també autor dels assajos L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya (1972), Las confesiones no católicas de España (1972) i Literatura i societat a la Catalunya d’avui (1974).

A més, ha dirigit dos programes al circuit català de TVE: Signes (1978-1982) i Veus i formes (1982-1983); i ha escrit guions televisius: Cambres barrades (TVC, 1979), i Històries de cara i creu (TVC, 1985).

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut