Edició 2186

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de juliol del 2024
Edició 2186

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de juliol del 2024

L’obra ‘Paisatges de Memòria’ dona veu a les històries de menors no acompanyats per trencar prejudicis

El festival Escena Germinal arrenca amb una programació variada per reivindicar espais singulars del Camp de Tarragona

|

- Publicitat -

Donar veu als menors migrats no acompanyats que resideixen al centre Mas Mahanaim, del Pla de Santa Maria, per trencar els prejudicis socials que recauen en aquest col·lectiu. L’obra ‘Paisatges de la memòria’ recull les seves històries, vivències i viatges a través d’una experiència d’art comunitari. Dirigida per Omar Moran i de la companyia Monte Isla, la proposta és una de les activitats programades en la segona edició del Festival Escena Germinal, que arrenca aquest dissabte. Fins al 28 de juliol, el certamen rural d’arts en viu del Camp de Tarragona, ha programat passejades escèniques, teatre performatiu, circ i dansa en espais “singulars” del territori, com les barraques de pedra seca o el claustre del Convent de les Arts d’Alcover.

Publicitat

Una desena de menors migrats no acompanyats són els protagonistes de l’obra ‘Paisatges de la memòria’ que es representarà aquest diumenge al vespre en una de les barraques de pedra seca, situades al terme municipal del Pla de Santa Maria. Des de fa dies que els joves es preparen per sortir a escena de la mà del director xilè Omar Moran i d’Andrea Pellejero, membre de la companyia Monte Isla. A partir d’un joc de futbol s’entrellacen les seves veus i històries. “Estem treballant amb els seus arxius, records, memòria a través del seu viatge, creant una història positiva amb ells, perquè ells són part fonamental de la creació, intentem portar a escena els seus desitjos i que s’ho passin bé”, expressa el director teatral a l’ACN.

Els menors provenen de diversos països com Guinea, Algèria, Pakistan, Marroc o Senegal i han arribat fins a Catalunya amb diferents mitjans de transport, vivint experiències “molt difícils”. “Les seves històries són fortes, no les hauria de viure ningú, hi ha històries molt dures, el que més m’ha impressionat d’estar amb ells és la seva energia, vitalitat, alegria, resiliència, resistència i valentia; tenen molt a ensenyar-nos i tenim molt aprendre“, assevera Pellejero.

Els artistes destaquen que l’objectiu d’aquesta experiència d’art comunitari és donar a conèixer i fer visible les històries d’aquests joves per tal de contribuir a trencar els prejudicis que té la societat sobre ells. “Estan intentant buscar una vida i una oportunitat en aquest país, en un lloc on hi ha molts prejudicis per la seva presència, hi ha molta por a allò que és diferent i és molt paradoxal en un territori que ha viscut en contacte amb els de fora”, afirma Moran.

I afegeix: “jo també soc estranger i estic molt emocionat de poder cooperar amb un petit granet de sorra a superar els prejudicis i a entendre la migració com un moviment natural de la humanitat i, més, en l’actual context de guerres, persecució, de crisis econòmiques i climàtiques, ens hem de replantejar la idea de nació i país”.

“Vull ser actor”

Un dels protagonistes és Alhassane Suma, que ve de Guinea Conakry. Explica que li agrada molt formar part del grup i participar en la proposta artística. “Em sento molt bé, espero que la gent apreciï l’obra, hem treballat de valent”, assegura el jove. També diu que li agradaria ser actor en un futur. “Vull fer totes les coses, al meu país només jugava a futbol i ajudava al meu pare”, assenyala.

Et pot interessar  Campuzano insisteix que Catalunya no firmarà el conveni sobre els 31 menors migrats sols perquè "n’acabarà acollint més"

A més, el director de l’obra explica que ha estat un procés complex pel fet que l’idioma ha estat en alguns casos una barrera. Amb tot assegura que s’han superat: “Estic segur que les emocions comuniquen molt més, hem fet llaços perquè les emocions no tenen llenguatge verbal, estic emocionat de treballar amb ells”, tanca.

Programació que connecta l’art amb la natura

Segons els organitzadors, l’objectiu del festival és crear una experiència que permeti gaudir d’espectacles de teatre, música i dansa d’artistes locals i internacionals als veïns del Camp de Tarragona. El certamen fa una aposta per la sostenibilitat ambiental perquè creadors i públic interactuïn de forma respectuosa i sostenible amb l’entorn. Enguany, s’han programat les activitats en espais, com ara el Celler Mas Vicenç, les barraques de pedra, el claustre del Convent de les Arts d’Alcover, el Mas del Víctor de la Cooperativa Agrícola de la Selva del Camp i les oliveres de l’oli El Carpi.

“Hem crescut tant pel que fa a espais com d’ambició de propostes escenifiques, en tenim dues internacionals, de Xile i Argentina”, subratlla la productora i membre de l’organització de certamen, Neus Pàmies. La productora també ha destacat algunes de les propostes d’aquesta segona edició, com ara l’espectacle de circ ‘Lady Panda’, de Clara Poch o l’obra de teatre i dansa, ‘A mí no me escribió Tennesse Williams’, de Roberto G. Alonso, així com l’espectacle de dansa contemporània del ballador de flamenc Pol Jiménez, entre altres artistes.

“Hem fet una aposta molt forta perquè el llenguatge sigui molt divers i perquè els espais siguin molt peculiars, la majoria de nosaltres tenim arrels rurals i tenim la sensació que són espais que tradicionalment no són escenaris i teníem ganes que ho fossin perquè la gent del territori els redescobreixin a través de les propostes culturals”, sosté Pàmies.

Reptes de futur del festival

Després de la prova pilot celebrada l’any passat, amb “una excel·lent acollida” per part del públic, enguany els impulsors d’Escena Germinal volen consolidar la cita artística. En aquest sentit, Pàmies diu que els reptes del festival és que creixi i abasteixi més territori del Camp de Tarragona, ja que argumenta que les ciutats com Valls, Reus o Tarragona tenen oferta cultural, però n’hi ha “poca” a les zones rurals. “Som un territori molt ric culturalment i patrimonialment, l’objectiu és que la gent de Tarragona viatgi a terrenys que no els hi són tan propis, ens agradaria pensa que ajudarem a teixir una xarxa de territori i una visió renovada d’aquest”, conclou.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut