La Secció Cinquena de la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional que va declarar l’Estat com a responsable patrimonial per la mort del càmera de televisió José Couso durant la guerra d’Iraq, el 8 d’abril del 2003. 18 anys després d’aquells fets Suprem condemna l’Estat a pagar a la vídua i als dos fills de Couso 182.000 euros per la negativa a oferir protecció diplomàtica després de la mort del càmera. L’Advocacia de l’Estat hi havia recorregut en contra.
El Suprem recorda que els ciutadans tenen dret a invocar la protecció diplomàtica de l’Estat quan han patit un dany per un acte intencionadament il·lícit per part d’un altre estat. El fet que Espanya no prestés aquesta protecció a la família del càmera, conclouen els jutges, ha generat una responsabilitat patrimonial de l’Administració, que ara ha d’indemnitzar la vídua i els fills per “denegació o deficient protecció diplomàtica”.
Els jutges consideren provat que en aquest cas el govern espanyol no va prestar aquesta protecció diplomàtica “que estava obligat a atorgar a la família de José Couso”. “L’Estat espanyol estava obligat a fer gestions a favor d’una investigació internacional objectiva dels fets i, en el seu cas, a utilitzar els mitjans que estimés procedents per a la reparació del dany ocasionat”.
Per contra, segons la sentència, l’Estat es va mantenir inactiu i en silenci, i es va limitar a donar per bons els arguments del govern dels Estats Units. Per això els magistrats també rebutgen la petició de desestimació de l’Advocat de l’Estat, que assegurava que la família de Couso no havia esgotat “els recursos interns de reclamació davant els tribunals dels Estats Units”. En aquest sentit, els jutges renyen l’administració espanyola per no haver ajudat la família de Couso. “Si considerava tan necessària aquesta necessitat de plantejar la reclamació”, sostenen, hauria d’haver “facilitat els mitjans per a aquesta reclamació”.
